1.
remorejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alçar remor. [...]
|
2.
remorejar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com pujar.
[...]
|
3.
remorejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr murmurar, susurrar. [...]
|
4.
remorejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(fer) soroll. murmurejaro murmurar bonir brogir, fer una remor forta, com la tempesta, una multitud, la marejada. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
remoreig
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de remorejar; l'efecte. [...]
|
6.
bonir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 remorejar. 2 rondinar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
susurrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 murmurar, xiuxiuejar, mussitar. 2 fig [el agua, el viento] murmurar, remorejar. v pron 3 p fr [rumorearse] córrer el rumor. [...]
|
8.
murmurar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 murmurar. Le murmuró no sé qué al oído, va murmurar-li no sé què a cau d'orella. v intr 2 [producir un murmullo] murmurar, brunzir, remorejar. 3 fig [gruñir] murmurar, remugar, barbotejar, barbotegar. 4 [criticar] murmurar. Todos murmuran de ella, tots murmuren d'ella. [...]
|
9.
fer soroll (soroll 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
detonar brogir remorejar fressejar renouejar, fer renou o enrenou. espetegar petar petarrellejar retrunyir, retronaro retentir(com un tro que ressona) brunziro xiular. Se sentien brunzir les bales. brumir, fer, el vent, una remor sorda; també, brunzir. bufegar(el vent) barbullir(el mar agitat [...]
detonar brogir remorejar fressejar renouejar, fer renou o enrenou. espetegar petar petarrellejar retrunyir, retronar o retentir (com un tro que ressona) brunzir o xiular. Se sentien brunzir les bales. brumir, fer, el vent, una remor sorda; també, brunzir. bufegar (el vent) barbullir (el mar agitat) braolar, bramular o bruelar. La tempesta bramulava. bramar (la tempesta, la mar avalotada) carinar, cruixir fortament. clapotejar (una massa líquida agitada) cruixir (la seda, una pinya madura, les dents) escarritxar, cruixir, les dents. esvalotar (→), fer soroll, les persones. tabolejar o tabalejar, íd. gatzarejar, íd. grinyolar (una fusta o un ferro rovellat o sense greixar) grunyir, deixar-se sentir un soroll llunyà apagat. murmurar, murmurejar, mormolar o mormolejar, fer sentir una fressa suau l'aigua corrent, les fulles mogudes pel vent, una multitud que conversa o que resa. roncar (el tro, la mar agitada, etc.) remuguejar (com de dues persones que parlen remugant) rondinar o rondinejar. Els pins rondinaven suaument a l'hora de la marinada. ruflar, fer un soroll semblant al de l'aire quan surt violentament pel nas, especialment quan està mig tapat. xerricar, com les rodes no greixades d'un carro. carrisquejar, íd. xiriguejar, íd. xiuxiuar o xiuxiuejar, fer, certes coses, una remor sorda i tenuíssima. xauxinar o xauxinejar (com una vianda que es fregeix lentament) tamborinar o tamborinejar, fer un soroll com de tamborí. La pluja tamborinava sobre els vidres. sospirar (fig.). L'oreig sospirava dolçament a la fageda. singlotar, fer soroll un líquid que es mou i bat les parets del recipient. fregir (intr.), fer soroll l'aigua del mar en passar entre roques llepant-les. crepitar, com la llenya quan espetega suaument. garranyigar. La corriola garranyiga molt: hi manca una gota d'oli. fer (o moure, o armar) xivarri (o escàndol, o bullícia) escandalitzar (fam.) Cp. sonar o ressonar © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |