81.
haver 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom posseeix, moble o immoble. En un compte obert a algú, el conjunt de valors que hom li acredita. Conjunt de valors actius. Retribució periòdica de serveis prestats per un funcionari. [...]
|
82.
llevador 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Empostissat que hom disposa damunt un clot de l'adoberia per a posar-hi a sobre les peces de sola molles que hom ha tret d'una altra tina o un altre clot immediat. [...]
|
83.
pastell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de caràcters d'impremta barrejats desordenadament. Taca produïda, per excés de tinta, en el paper que hom imprimeix. Embolic. Tros de fusta que hom posa a una escua malmesa per adobar-la. Glast. [...]
|
84.
crematori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emprat en la cremació. Forn on hom crema els cadàvers. [...]
|
85.
defugi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excusa que hom dona per defugir o eludir una dificultat. [...]
|
86.
facècia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom diu o fa per divertir fent riure. [...]
|
87.
hala 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A l'edat mitjana, porxada en què hom contractava mercaderies. [...]
|
88.
hilaritat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Riure sorollós provocat per allò que hom veu o sent. [...]
|
89.
hipocresia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Simulació de qualitats i de sentiments que hom no té. [...]
|
90.
inaplicació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manca d'aplicació a allò que hom ha de fer. [...]
|