FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pertany al comú dels homes, que és admès pel comú dels homes. Segons una dita vulgar. Que res no distingeix del comú dels homes o de les coses de la mateixa espècie. Propi del llenguatge parlat, corrent. Paraules de l'ús vulgar. Un dels noms vulgars de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer vulgar o comú. Vulgaritzar un producte. Fer accessible al vulgar, al comú de la gent. Vulgaritzar una nova tècnica. Traduir en llengua vulgar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició poètica curta que enclou un pensament delicat o galant, adreçat sovint a una dama. Paraules de galanteria. Composició musical vocal polifònica en llengua vulgar, generalment sobre un tema profà. [...]