FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa en què per evolució s'ha transformat una cosa. El mot fet és el prolongament del mot llatí factum. El català és un prolongament del llatí vulgar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, de vulgar, d'inelegant. Refinar les maneres, el llenguatge, l'estil. Refinar el gust. Refinar el seu art. S'ha refinat molt des que coneix aquella noia. Repassar el sòl (d'un camí, d'una carretera, etc.). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canviar en un diftong (una vocal). L'espanyol diftonga la e oberta del llatí vulgar. La o del llatí bonum s'ha diftongat en ue en espanyol, d'on bueno. La o del llatí bonum ha diftongat en ue en espanyol, d'on bueno. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exponent d'una potència d'un nombre fix, la base, que iguala un nombre donat. logaritme decimal Logaritme la base del qual és el nombre 10. logaritme natural [o logaritme neperià] Logaritme la base del qual és el nombre e. logaritme vulgar Logaritme decimal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llengua itàlica parlada pels romans, que la van trasplantar a tot el seu imperi. Estudiar el llatí. Llatí clàssic. llatí vulgar Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble. llatí vulgar Entre els romanistes, llatí col·loquial del baix Imperi romà [...]