FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fenomen propi del català oriental, viu a les Balears i a les comarques nord-orientals i centrals fins al nord del Barcelonès, consistent a pronunciar i el resultat de l'evolució dels grups C'L, G'L, T'L i LY del llatí vulgar. Defecte consistent en la pronúncia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llengua romànica, especialment nom amb què designaven llur idioma vulgar les persones que parlaven una llengua romànica. Narració oral o escrita, sovint amb il·lustracions, de les aventures d'un heroi. El romanç de la guineu. Els romanços de cavalleria [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'escassa importància, vulgar. Aquest és un programa qualsevol. Precedit de l'article indeterminat, persona sense cap mèrit, poc digna moralment o socialment. Es va casar amb un qualsevol. La tractava com si fos una qualsevol. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
exclusivament en el llenguatge propi d'una ciència, d'un art o d'un ofici, o que s'hi empra amb un sentit diferent del vulgar. Les paraules tècniques d'un text sobre antropologia. Presa 1 5. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de muntanya [o prunel·la de flor gran] Prunel·la de fulles ovades i flors força grosses d'un blau violaci, que es fa a les pastures i als matollars i boscos clars, especialment a muntanya (Prunella grandiflora). prunel·la vulgar Prunel·la de fulles inferiors clarament en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que fa ús distintiu del to lèxic. llengua d'oc Occità 2 1. llengües hispàniques Llengües romàniques parlades al territori de l'antiga Hispània. llengües romàniques Llengües sortides del desenvolupament del llatí vulgar [...]
