FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antigament, aprovació o reconeixement d'un dret, especialment del dret d'una persona per la qual s'ha actuat en una relació jurídica. Agnició de bona fe. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Declarar obertament (la fe, la creença, l'opinió, pròpia). Admetre lliurement (una religió, una doctrina, etc.). Dedicar un sentiment intens (d'afecte, d'admiració) envers algú. Li professava un veritable afecte. Fa anys que es coneixen i es professen una gran [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer les rúbriques (d'un llibre, d'un catàleg, etc.). Posar la pròpia rúbrica (en un document o altre escrit). Subscriure (alguna cosa) o donar-ne fe. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, wolframat de ferro i manganès, de fórmula (Fe,Mn)WO4, que cristal·litza en el sistema monoclínic, és de color negre i és mena de wolframi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria política de l'escriptor florentí Nicolau Maquiavel. Política sense escrúpols. Actitud del qui cerca aconseguir els seus fins amb astúcia, mala fe i sense declarar obertament les intencions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No reconèixer més com a propi. Renegar la religió. Renegar la seva pàtria. Renegar les seves opinions. renegar l'amistat d'algú Abominar-la. Renegar de la fe. Dir renecs. [...]