Resultats de la cerca frase exacta: 43
|
1.
imputar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atribuir la responsabilitat, la culpa, (d'alguna cosa). A ell cal imputar la derrota. Decidir en quin compte concret cal assentar (una partida). [...]
|
|
2.
imputar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Matemàtiques
Assignar un valor a una variable de la qual no es tenen dades, a fi d'evitar que prengui un valor per defecte o que quedi sense valor. [...]
|
|
3.
imputar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
4.
imputar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
[...]
|
|
5.
imputar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr imputar. [...]
|
|
6.
imputar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr imputar. [...]
|
|
7.
imputar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
inculpar(->) (algú d'una cosa) incriminar, íd. comptar. No m'ho comptis com a desatenció. imposar. Li imposà crim de lesa majestat. reprotxar(->) penjar(fig.), imputar a algú una cosa. taxar(algú d'una cosa), imputar-la-hi. carregar. Ho ha fet ell i ara m'ho carreguen [...]
|
|
8.
Equivalències castellà - català. imputar v tr
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
imputar v tr - imputar v tr Considerar que algú és culpable d'un delicte, d'una falta,
etc., i fer pública aquesta consideració.
CA: Al Sr. A li imputen un desfalc. Està imputat en un delicte d'homicidi. [...]
|
|
9.
imputació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'imputar; l'efecte. Determinació de la participació relativa dels diferents factors de producció en el cost final del producte. imputació a la llegítima Operació de càlcul de la llegítima en virtut de la qual allò que hom ha rebut com a [...]
imputació
|
|
10.
acumular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(energia, calor, electricitat, etc.) per a fer-les servir en un moment donat. Conferir (dos o més càrrecs o funcions) a una mateixa persona. Imputar (algun delicte o falta). La gent li acumula moltes malifetes. [...]
|
imputació
1 f. [LC] Acció d'imputar; l'efecte.
2 f. [ECT] Determinació de la participació relativa dels diferents factors de producció en el cost final del producte.
3 1 f. [DR] imputació a la llegítima Operació de càlcul de la llegítima en virtut de la qual allò que hom ha rebut com a hereu, legatari o donatari disminueix la part de valor que té dret a percebre de la massa hereditària.
3 2 [DR] imputació de pagaments Aplicació d'un pagament a un deute determinat quan són diversos els deutes que un deutor té envers un mateix creditor.