Resultats de la cerca frase exacta: 132
|
41.
contrapresa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En certs esports de lluita, presa que executa un lluitador com a resposta a una presa o a un intent de presa de l'adversari. [...]
|
|
42.
psicopatologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de la psicologia caracteritzada per l'intent d'elaborar una teoria del coneixement del fet psiquiàtric a partir de l'observació dels fenòmens patològics del psiquisme. [...]
|
|
43.
investir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar solemnement en possessió d'un feu, d'una dignitat. Posar en possessió d'un poder, d'una autoritat. Envoltar amb un intent hostil (una plaça forta, una fortalesa, etc.). [...]
|
|
44.
modelatge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
representació bidimensional, intent d'aconseguir la sensació de volum mitjançant recursos lumínics, contrastos de color, perspectiva, etc. [...]
|
|
45.
reformar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar a formar. Restituir (un orde religiós) a la seva forma o disciplina primitiva. Fer modificacions (en alguna cosa) donant-li una nova forma, disposició, condició, especialment amb l'intent de millorar-la. Reformar els estatuts d'una societat. Reformar algú la seva conducta [...]
reformar
|
|
46.
enèsim -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de fets o actes que es repeteixen. És l'enèsim intent en va que fa. [...]
|
|
47.
indigenisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veu o modisme incorporat a una llengua d'un poble invasor o colonitzador i provinent de la llengua indígena del lloc ocupat. Revitalització cultural que implica un intent conscient i organitzat per part dels membres d'una societat de ressuscitar o perpetuar determinats aspectes [...]
|
|
48.
costar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, molts d'afanys, d'arribar a reunir aquesta suma. Em costa molt d'aprendre de comptes. costar Déu i ajuda Costar molt i molt. Costa Déu i ajuda dissuadir-lo del seu intent. costar la vida Causar la mort. Aquesta imprudència li costarà la vida. La revolta va costar moltes vides. [...]
|
|
49.
arrencar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
translació. El cotxe anava tan ple, la pujada era tan forta, que els cavalls no podien arrencar. Va aconseguir que el tractor arrenqués al primer intent. Fer que (un vehicle) arrenqui. Arrenca el cotxe que fem tard. Tenir el seu origen en alguna cosa. Les branques arrenquen del tronc. Vuit carrers que [...]
|
|
50.
menjar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
àvidament. menjar-se la partida Endevinar un intent. menjar-se les ungles Rosegar-se-les. Consumir, fer desaparèixer. Aquesta cuina menja molt carbó. Menjar un afer molt diner. Aquesta despesa se'm menjaria la setmanada. S'ha menjat l'herència del seu pare. El mal se li menja la carn [...]
|
reformar
1 v. tr. [LC] Tornar a formar.
2 tr. [LC] [RE] Restituir (un orde religiós) a la seva forma o disciplina primitiva.
3 tr. [LC] Fer modificacions (en alguna cosa) donant-li una nova forma, disposició, condició, especialment amb l'intent de millorar-la. Reformar els estatuts d'una societat. Reformar algú la seva conducta, la seva vida. Reformar l'ensenyament primari.
4 intr. pron. [LC] Millorar de comportament. S'ha reformat molt des que el canviaren d'escola.