Cerca

Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.441

81. Preposicions 'a', 'de' i 'per' davant de nom propi amb l'article 'el' / 'del Bierzo' o 'd'El Bierzo'?
Font Fitxes de l'Optimot
No hi ha contracció de les preposicions a, de i per quan es troben amb un article determinat que comença en majúscula, per exemple perquè forma part del nom propi d'un establiment, d'un organisme, d'una obra, d'un topònim no català, etc. Per exemple: A El Racó no hi he anat mai a menjar. (i no Al [...]
82. Enumeració de compostos amb el segon element en comú: pre- i postoperatori, sub- i suprahepàtic
Font Fitxes de l'Optimot
En l'enumeració de compostos amb el segon element en comú, habitualment no es trunca el primer element del compost amb un guionet. Per exemple: politicocultural i sociocultural (i no político- i sociocultural), anglogermànic i francogermànic (i no anglo- i francogermànic), nord-africà i [...]
83. Separació de mots a final de ratlla / Separació de mots derivats i compostos
Font Fitxes de l'Optimot
Quan s'ha de separar un mot derivat o un mot compost a final de ratlla es respecten els elements de què està format: in-imaginable (se separa respectant el prefix de negació in-) besavi se separa bes-avi (el prefix bes- significa 'dues vegades') mal-avingut (se separa respectant l'adjectiu mal [...]
84. Règim dels adjectius diferent i distint: diferent de o diferent que?, distint de o distint que?
Font Fitxes de l'Optimot
Els adjectius diferent i distint estableixen comparacions de desigualtat. Aquesta comparació es pot expressar, per exemple, per mitjà d'un complement de l'adjectiu, que pot ser introduït per la preposició de (o a) o bé per la conjunció que. Es fa servir la preposició de (o a) en els contextos [...]
85. Pronunciació de l i ll / llògic o lògic?
Font Fitxes de l'Optimot
En registres col·loquials, a vegades es pronuncia ela doble (ll) en lloc de ela (l) a inici de mot, per exemple: llògic en lloc de lògic. En llengua general i en contextos més formals, no es produeix aquesta palatalització, de manera que els mots següents es pronuncien amb ela: legítim [...]
86. topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma d'Andalusia
Font Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Andalusia és andalús -usa. Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Andalusia són els següents: Almeria: d'Almeria Cadis: gadità -ana Còrdova: cordovès -esa Granada [...]
87. topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma d'Aragó
Font Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Aragó és aragonès -esa. Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Aragó són els següents: Osca: d'Osca Saragossa: saragossà -ana Terol: de Terol  [...]
88. topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma d'Extremadura
Font Fitxes de l'Optimot
89. Pròxim Orient, Orient Mitjà i Extrem Orient
Font Fitxes de l'Optimot
En català es fa servir Pròxim Orient per fer referència a l'àrea geogràfica que inclou Israel, el Líban, Jordània, l'Iraq, Síria, Turquia, Aràbia i Egipte. En canvi, l'Orient Mitjà és la zona que ocupa l'Iran, el Pakistan, l'Índia i els països limítrofs. Finalment, l'Extrem Orient inclou la Xina [...]
90. Bo i + gerundi: bo i passejant
Font Fitxes de l'Optimot
La construcció bo i + gerundi es fa servir per donar més rellevància al valor de simultaneïtat que expressa el gerundi respecte del verb principal. Per exemple: Bo i esperant que pugueu assistir a l'acte, rebeu una salutació cordial. N'hem parlat bo i pujant amb l'ascensor. Una altra manera de [...]
Pàgines  9 / 345 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>