51.
polvo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [de la tierra] pols f. 2 [suciedad] pols f. 3 [materia pulverizada] pols f. Un bote de leche en polvo, un pot de llet en pols. 4 [porción pequeña] polset, polsim, pessic. Tírale un polvo de pimienta, tira-hi un polset de pebre. 5 pl [cosmético] pols, pólvores f. 6 convertirse en polvo fig [...]
|
52.
cortar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
talla molt. v pron 25 [rajarse] esquinçar-se, estripar-se. 26 [la piel] tallar-se. Se me han cortado los labios, se m'han tallat els llavis. 27 [cuajarse] tallar-se. Esta leche se corta, aquesta llet es talla. 28 geom tallar-se, intersecar-se. 29 [interrumpirse] trencar-se, interceptar-se. Se cortó la [...]
|
53.
diente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 dent f. Dientes sanos, dents sanes. Diente de leche, dent de llet. 2 [de una sierra, engranaje] dent f. 3 constr [adaraja] lligada f, queixal. 4 aguzar alguien los dientes fig i fam esmolar algú les dents. 5 alargar a alguien los dientes fig i fam [hacer desear] fer denteta (o dentetes), fer [...]
m 1 dent f. Dientes sanos, dents sanes. Diente de leche, dent de llet. 2 [de una sierra, engranaje] dent f. 3 constr [adaraja] lligada f, queixal. 4 aguzar alguien los dientes fig i fam esmolar algú les dents. 5 alargar a alguien los dientes fig i fam [hacer desear] fer denteta (o dentetes), fer babarotes (o miroies), fer gruar. 6 alargársele a alguien los dientes fig i fam morir-se de desig algú, frisar, fondre's. 7 armado hasta los dientes fig i fam armat fins a les dents. 8 crujirle (o rechinarle) a alguien los dientes carrisquejar (o cruixir) les dents a algú. 9 dar diente con diente (o castañetearle los dientes a alguien) petar les dents a algú. 10 decir algo entre dientes dir entre dents (o amb mitja boca). 11 de dientes afuera [sin sinceridad] de les dents enfora. 12 diente canino (o columelar) dent canina, ullal. 13 diente de ajo gra d'all. 14 diente de león bot [Taraxacum officinale] dent de lleó. 15 diente de lobo tecnol dent de llop. 16 diente molar dent molar, queixal. 17 echar los dientes (o salirle) a uno los dientes [un niño] sortir a algú les dents. 18 enseñar (o mostrar) los dientes ensenyar les dents. 19 hablar entre dientes [mascullar] parlar entre dents. 20 hincar el diente en fig i fam [iniciar una acción] posar fil a l'agulla en, posar mà a l'obra (o mans a l'obra) en. 21 hincar el diente en fig i fam [apropiarse de] emparar-se de, arrambar amb. 22 hincar el diente en fig i fam [criticar] deixar com un drap brut. 23 pelar el diente amer somriure. 24 poner (o ponérsele) a alguien los dientes largos fig i fam fer venir salivera, fer venir aigua a la boca, fer babarotes. 25 reír de dientes afuera fig i fam riure de les dents enfora. 26 tener a uno entre dientes fig, fam i p fr tenir tírria a algú. 27 tener buen diente fig i fam tenir bona dent, tenir les dents llargues. |
54.
acabar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [completar] acabar, enllestir. Acabar un cuadro, acabar un quadre. 2 [consumir] acabar-se pron. El niño no ha acabado la leche, el nen no s'ha acabat la llet. 3 [hacer el acabado] donar la darrera mà. 4 antes que acabes no te alabes no diguis blat, que no sigui al sac i ben lligat. v intr 5 [...]
|
55.
cosa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[un niño] no ésser cosa bona, ésser de la pell del diable, ésser més dolent que la pesta (o que la tinya), haver mamat llet de cabra. 31 ser poca cosa ésser poca cosa. [...]
|