FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels muscicàpids, que només ateny 13 centímetres de llargada, de plomatge bru, amb el ventre rogenc i un collaret blanc, i que viu en els conreus (Saxicola torquata). bitxac rogenc Ocell de la família dels muscicàpids, grisenc, amb el pit roig [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
zones temperades i subtropicals de tot el món, especialment abundoses a la regió mediterrània, a la qual pertanyen la borratja, el boleng roig, la llengua de bou i les miosotis. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fusta de pi roig rica en resina, d'anells estrets, densa i de bona qualitat per a fusta vista de luxe. Fusta d'algunes coníferes de qualitat semblant al melis. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi de la zona fresca i relativament humida situada entre la terra baixa i l'estatge subalpí i sovint dominada per les rouredes, les fagedes i les pinedes de pi roig. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància viscosa de color roig negrenc obtinguda per destil·lació de la fusta o del carbó o com a residu de la destil·lació dels quitrans, emprada com a aglomerant i impermeabilitzant, i per a fins medicinals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, sulfosal amb antimoni i argent, de fórmula Ag3SbS3, terme extrem antimonial de la sèrie pirargirita-proustita, que cristal·litza en el sistema trigonal, és de color roig sang brillant i és mena d'argent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure artificialment les branques supèrflues, malaltes, mortes, (d'un arbre) per deixar-lo en millors condicions de fructificar, per donar-li una forma determinada, per produir fusta de qualitat. Aquest hivern podaran els plàtans del passeig. El pi roig es poda naturalment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insecte del gènere Kermes, de l'ordre dels homòpters, que viu en diferents espècies d'alzines i que conté una matèria colorant anàloga al carmí. Matèria colorant de color roig porpra continguda en els cossos d'aquests insectes. quermes mineral Quermesita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral del grup de les apatites, clorovanadat de plom, de fórmula Pb5(VO4)3Cl, que cristal·litza en el sistema hexagonal, forma cristalls tabulars de color roig i pot ésser mena de vanadi. [...]