Les formes de l'imperfet de subjuntiu i del passat simple del verb escriure (i els seus derivats) són les següents:
Imperfet de subjuntiu
escrivís o escrigués
escrivissis o escriguessis
escrivís o escrigués
escrivíssim o escriguéssim
escrivíssiu o escriguéssiu
escrivissin o escriguessin [...]
Els verbs batre i rompre (i els seus derivats: abatre, combatre, debatre, rebatre...; corrompre, interrompre, irrompre...) són de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquests verbs, l [...]
Les formes del present de subjuntiu del verb fer són les següents:
faci
facis
faci
fem
feu
facin
En conseqüència, no són adequades en els registres formals les formes fagi, fagis, fagi, per a les tres persones del singular, ni la forma fagin, per a la tercera persona del plural.
[...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb convenir és convén.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb convenir és conveniu.
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir la forma corresponent del present de subjuntiu i no la d'imperatiu. Per exemple [...]
La primera i segona persones de plural de l'imperatiu del verb estar són estiguem i estigueu. En canvi, les formes estem i esteu corresponen al present d'indicatiu. Per exemple:
Estiguem atents! (i no Estem atents!)
Estigueu quiets! (i no Esteu quiets!)
[...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb intervenir és intervén. En els parlars valencians, també hi ha la forma intervín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb intervenir és interveniu.
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir la forma [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb prevenir és prevén. En els parlars valencians, també hi ha la forma prevín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb prevenir és preveniu.
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir la forma corresponent [...]
El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquest verb, l'última vocal que hi apareix és la e, i no la i (concebem i no concebim, etc.).
Present d'indicatiu [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb veure és veges, i la segona persona del plural és vegeu o veieu.
El verb veure també té la variant ves, que correspon a la segona persona del singular. Aquesta forma s'ha gramaticalitzat sobretot en usos expressius i com a interjecció. Per [...]
El verb escollir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com collir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]