Resultats de la cerca bàsica: 192.222
|
41.
poder 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'infinitiu, ésser capaç físicament o mentalment, tenir la força, l'habilitat, els mitjans de fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No puc alçar-lo, aquest pes: no tinc prou força. Vós podeu saltar-lo perfectament, aquest obstacle. Ací no es [...]
|
|
42.
Valor imperatiu de a + infinitiu / a dormir o ves a dormir?, a destacar o cal destacar?
Font
Fitxes de l'Optimot
La construcció formada per la preposició a seguida d'un verb en infinitiu, quan no depèn de cap verb en forma finita, pren un valor imperatiu. Per exemple:
Apa, a dormir! (és a dir, 'aneu a dormir!')
Vinga, a callar i a córrer! (és a dir, 'calleu i correu!')
A fer bondat! (és a dir, 'feu bondat [...]
|
|
43.
acostumar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'infinitiu introduït per la preposició a o de, fer habitualment l'acció indicada per aquell infinitiu. Acostumen a arribar a les nou. Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o de, esdevenir-se habitualment allò que indica l'infinitiu. Acostuma a ploure. [...]
|
|
44.
dignar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o de o sense preposició, accedir o avenir-se a fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No va dignar-se a respondre. Ella no es dignà contestar. Senyor, digneu-vos a escoltar-nos. S'han dignat de venir. [...]
|
|
45.
'abans de venir' o 'abans que vinguis'? / 'abans de' + infinitiu o 'abans que' + verb en subjuntiu?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per expressar prioritat, es poden fer servir les construccions abans de + infinitiu o abans que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Abans de dir qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
Abans que diguis qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
L'última [...]
acostumar
|
|
46.
usar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
crèdit. Useu-ne, però no n'abuseu. Davant d'infinitiu, fer habitualment l'acció indicada per aquell infinitiu. Usen llevar-se de matí. [...]
|
|
47.
davant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adv. davant per davant, davant mateix. a les barbes(d'algú), davant mateix d'algú. 2 De davant: De front. Frontal. 3 prep. enfront de en dret de. Viu en dret de casa meva. en presència de(una persona) al capdavant deo al davant de. Anava al capdavant de la colla. anterior, del davant. La [...]
|
|
48.
acabar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ningú. Arribar al final (d'un espai de temps) trobant-se de tal o tal manera com a resultat d'una activitat continuada. Treballen tant que acaben la jornada ben cansats. Davant d'infinitiu introduït per la preposició de, portar a la fi l'acció expressada per l'infinitiu. Quan acabi de [...]
|
|
49.
'va prometre portar-se bé' o 'va prometre que es portaria bé'? / Alternança entre l'indicatiu i l'infinitiu en les subordinades substantives
Font
Fitxes de l'Optimot
dur com a complement directe una oració d'infinitiu. Per exemple:
El meu fill va dir que es portaria bé (i no El meu fill va dir portar-se bé).
Tampoc no poden dur una subordinada d'infinitiu verbs de percepció intel·lectual, com ara percebre o adonar-se. Per exemple:
El meu fill no es va adonar [...]
|
|
50.
Apostrofació davant de paraules d'una altra llengua
Font
Fitxes de l'Optimot
Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de paraules d'altres llengües començades amb un so vocàlic, seguint les normes generals d'apostrofació. Per exemple:
És un article publicat a l'Anuario Musical de 2018.
Va tocar l'estudi 1 de [...]
|
acostumar
1 1 v. tr. [LC] Fer prendre (a algú) el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. Acostumar els joves al treball, a l'estudi. Acostumar el cos a les fatigues, al fred. Acostumar els nens a obeir.
1 2 v. intr. pron. [LC] Prendre el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. Acostumar-se a un clima.
2 1 v. aux. [LC] Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o de , fer habitualment l'acció indicada per aquell infinitiu. Acostumen a arribar a les nou.
2 2 v. aux. [LC] Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o de , esdevenir-se habitualment allò que indica l'infinitiu. Acostuma a ploure.