FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Reduir a una fórmula, expressar en una fórmula. Posar en una forma clara i precisa (una proposició, un càrrec, una comanda, etc.). Expressar amb la precisió d'una fórmula. [...]
FontDiccionari de sinōnims Franquesa d'Enciclopčdia Catalana (2a ediciķ)
expressar, enunciar. Manuel Franquesa i Enciclopčdia Catalana [...]
Fitxa
1802/3Darrera versiķ: 16.09.2022
Títol
Es pot dir llanįar un ultimātum en catalā?
Resposta
El verb llanįar s'utilitza habitualment amb el sentit de 'deixar anar amb fort impuls alguna cosa de manera que recorri una distāncia en l'aire'. També, per extensiķ de significat, es poden fer servir expressions com ara llanįar un crit o llanįar una maledicciķ, que significa 'emetre sobtadament alguna cosa'.
Tenint en compte, perō, que el mot ultimātum s'utilitza sobretot en l'āmbit del dret internacional per fer referčncia a les condicions definitives que un estat posa a un altre en una negociaciķ diplomātica, la no-acceptaciķ de les quals significa la ruptura de la negociaciķ, en comptes d'usar l'expressiķ llanįar un ultimātum, més prōpia de contextos informals, s'aconsella de fer servir altres verbs. Per exemple:
En un context legal es pot fer servir formular un ultimātum.
En un context periodístic es pot dir plantejar, posar, imposar, enunciar un ultimātum (verbalment o per escrit); comunicar, enviar, presentar, enunciar, donar un ultimātum (com a document redactat); i redactar, escriure o fer un ultimātum quan s'elabora un document.
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Acció de formular; el resultat. [...]
Fitxa
1802/3Darrera versiķ: 16.09.2022
Títol
Es pot dir llanįar un ultimātum en catalā?
Resposta
El verb llanįar s'utilitza habitualment amb el sentit de 'deixar anar amb fort impuls alguna cosa de manera que recorri una distāncia en l'aire'. També, per extensiķ de significat, es poden fer servir expressions com ara llanįar un crit o llanįar una maledicciķ, que significa 'emetre sobtadament alguna cosa'.
Tenint en compte, perō, que el mot ultimātum s'utilitza sobretot en l'āmbit del dret internacional per fer referčncia a les condicions definitives que un estat posa a un altre en una negociaciķ diplomātica, la no-acceptaciķ de les quals significa la ruptura de la negociaciķ, en comptes d'usar l'expressiķ llanįar un ultimātum, més prōpia de contextos informals, s'aconsella de fer servir altres verbs. Per exemple:
En un context legal es pot fer servir formular un ultimātum.
En un context periodístic es pot dir plantejar, posar, imposar, enunciar un ultimātum (verbalment o per escrit); comunicar, enviar, presentar, enunciar, donar un ultimātum (com a document redactat); i redactar, escriure o fer un ultimātum quan s'elabora un document.