FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha perdut la raó, que pateix d'una malaltia mental. Tornar-se boig. Té un fill boig. Un hospital de bojos. Tenir una arrel de boig. Córrer com un boig. Que experimenta intensament un sentiment, una passió, etc. Boig d'alegria, plorava i reia alhora. Estar boig per una dona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assenyalar o donar dot (a una noia). Ha dotat totes les seves nebodes. Assenyalar béns, una renda, (a una fundació, a un monestir, etc.). Dotà l'hospital amb una generosa assignació anual. Assignar (a una oficina, a un taller, a una nau, etc.), el personal, els instruments i els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
patologia). La setmana que ve operem l'àvia de cataractes. La futbolista s'ha d'operar del menisc. Enguany m'operaré la miopia. Fer una operació o operacions. Hem anat a l'hospital a veure el doctor, però ja no hi opera. Empreses que operen amb bancs internacionals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
requereix l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat. Digueu al metge que es tracta d'una urgència. Conjunt d'instal·lacions d'un hospital especialment concebudes per atendre urgències. Servei de medicina domiciliària establerta, públicament o privadament, per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
adscrit a un jutjat. metge intern Metge que fa feina en un hospital i hi resideix d'una manera més o menys fixa. Muller del metge. Peix de la família dels ofídids, de cos comprimit i molt allargat, de 20 a 30 centímetres de llargada, sense escates sobre el cap, amb les aletes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Visita molt breu. Persona que visita. L'Eulàlia és visita de casa. Rebre les visites. Acció d'anar un metge a veure un malalt, d'anar algú a veure un pobre, un malalt, per socórrer-lo. Pagar les visites que ha fet un metge. L'hora de la visita en un hospital. La visita dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de regir alguna cosa. Manera d'administrar un establiment. El règim d'un hospital. Règim penitenciari. Conjunt de disposicions que regulen una matèria. Règim local. Règim matrimonial. règim de capitalització Mètode per a computar el procés d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, etc., en què els passatgers, els pacients, els clients, etc., s'esperen. sala d'hospital Sala on hi ha els llits dels malalts. sala d'operacions Sala d'un centre mèdic, especialment condicionada per a realitzar-hi intervencions quirúrgiques. sala de banderes Lloc d'una caserna [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moble disposat per a jeure-hi i dormir-hi constituït per un suport de metall o de fusta on es posen un o més matalassos, màrfegues, etc., i s'afegeixen generalment coixins per al cap i diferents abrigalls. Un llit de matrimoni. Un llit de campanya. Llit d'hospital. Una alcova amb dos [...]
El terme català sala d'operacions serveix
per designar el departament d'un centre mèdic especialment
condicionat per realitzar-hi intervencions quirúrgiques. Per exemple:
La sala d'operacions de l'hospital està dotada dels aparells més avançats en equipament mèdic.
La denominació quiròfan, tot i [...]
