Resultats de la cerca bÓsica: 3,000

Fitxes de l'Optimot
161. Preposicions locatives / 'a sobre de la taula' o 'sobre la taula'?
Font Fitxes de l'Optimot
sˇn dins de la bossaá(o dins la bossa). Aquestes preposicions, tret de lluny, poden anar precedides de la preposiciˇ a. Per exemple: Deixa el llibre (a) damunt la taula.á L'estaciˇ de tren no Ús lluny de casa. Ara bÚ, les preposicions sobre, sota, vora i prop, si no duen explÝcit el complement [...]
162. lletrejament de paraules / lectura lletra per lletra
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha diversos mecanismes per evitar confusions a l'hora de lletrejar paraules. Per exemple, si es diu per telŔfon un cognom (Teixidor) i es vol lletrejar, es pot fer amb les lletres de l'alfabet (te-e-i-xeix-i-de-o-erra), o bÚ, perquŔ sigui mÚs clar, amb el sistema de codis que es proposa en la [...]
163. respondre (rŔgim verbal) / 'respondre una pregunta' o 'respondre a una pregunta'? / Nova gramÓtica
Font Fitxes de l'Optimot
Un dels significats del verbárespondreáÚs 'adrešar paraules o senyals per satisfer una pregunta, una qŘestiˇ, etc.'.á Quan el complement representa la pregunta o la qŘestiˇ, tant pot ser intransitiu com transitiu, Ús a dir, pot portar un complement introdu´t per la preposiciˇáaáo un complement [...]
164. 'Li ha fet un dibuix a la mare' o 'Ha fet un dibuix a la mare'? / Datiu benefactiu / Nova gramÓtica
Font Fitxes de l'Optimot
El complement que expressa el beneficiari de l'acciˇ del verb s'anomena datiu benefactiu. Aquest complement es pot construir de dues maneres: amb un sintagma preposicional encapšalat per a, o bÚ, amb els pronomsáem,áet,áli,áens,áus,áels oáes. Per exemple: Ha fet un dibuix a la mare o bÚ Li ha fet [...]
165. 'QuŔ fort!' o 'Que fort!'? / El mot 'que' com a forma exclamativa / El mot 'quŔ' com a pronom interrogatiu
Font Fitxes de l'Optimot
Que fort! Per donar Ŕmfasi a la quantitat o a la qualitat d'alguna cosa, es pot usar el motáque, sense accent, i no quŔ. Aquest mot exclamatiu equival a 'molt'. Per exemple: Que amables que sou! (i no QuŔ amables que sou!) Que lents que caminen! (i no QuŔ lents que caminen!) Que n'hi ha, de [...]
166. 'de camÝ a ValŔncia' o 'camÝ de ValŔncia'? / ╔s correcte 'anar de camÝ'?
Font Fitxes de l'Optimot
La locuciˇ de camÝ,áquan significa 'en el transcurs del camÝ cap a un lloc', sol anar seguida de la preposiciˇácap aá(o a) per indicar el lloc cap al qual alg˙ es dirigeix. Per exemple: De camÝ cap aáValŔncia, van punxar una roda del cotxe. T'ho deixarÚ a casa de camÝ a la feina. Amb aquest [...]
167. bloc o blog? / blocaire o bloguer -a?
Font Fitxes de l'Optimot
└rea temÓtica Tecnologies de la informaciˇ i la comunicaciˇ
actualitzaciˇ del diccionari (febrer de 2013), l'Institut d'Estudis Catalans, que va estudiar el cas a peticiˇ del Consell Supervisor del TERMCAT, es decanta per blog perquŔ Ús la forma mÚs estesa i alhora defensada. AixÝ doncs, encara que durant els darrers anys la forma adaptada bloc coexistia en l'˙s amb la [...]
168. caure/tirar al terra o a terra? / collir/agafar del terra o de terra?
Font Fitxes de l'Optimot
En catalÓ, per expressar la idea de moviment fins al contacte amb el paviment, es fa servir la construcciˇ a terra quan va precedida de verbs que tenen un valor direccional, com ara caure, tirar o llanšar, anar-se'n, arribar, etc. ParalĚlelament, per expressar el moviment d'aplegar objectes del [...]
169. 'arrel de', 'a rel de' o 'arran de'?
Font Fitxes de l'Optimot
arran de L'expressiˇáarran de significa 'gairebÚ tocant, fregant un objecte, al mateix nivell'. Per exemple: Aquells ocells volen arran de terra. En sentit figurat, tÚ un valor causal i vol dir 'com a conseqŘŔncia de'. No s'accepten les expressionsáarrel de o a rel de. Per exemple: Vaig [...]
170. 'Va agradar molt a l'Andreu' o 'Li va agradar molt a l'Andreu'? / Complement indirecte amb verbs psicol˛gics / Duplicaciˇ pronominal del complement indirecte de tercera persona
Font Fitxes de l'Optimot
De vegades, un complement indirecte de tercera persona (singular o plural) es pot trobar a la mateixa oraciˇ en forma d'un sintagma introdu´t per la preposiciˇ a i tambÚ duplicat per un pronom (li o els). Quan passa aix˛, cal distingir dos casos diferents: 1. Si un verb porta un complement [...]
PÓgines  17 / 300 
<< Anterior  PÓgina  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  22  SegŘent >>