Resultats de la cerca frase exacta: 410
Diccionari de la llengua catalana
|
21.
desapoderar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar el poder (a algú). [...]
|
|
22.
difractiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que produeix la difracció. Poder difractiu. [...]
|
|
23.
segregatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el poder de segregar. [...]
|
|
24.
taumatúrgia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capacitat o poder de fer miracles. [...]
|
|
25.
plutocràcia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de govern en què el poder està en mans d'un grup social minoritari o reduït que l'exerceix prevalent-se del seu poder econòmic. [...]
|
|
26.
absortiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder o capacitat d'absorbir. [...]
|
|
27.
despòtic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi d'un dèspota. Un poder despòtic. [...]
|
|
28.
elevatori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder d'elevar. Forces elevatòries. [...]
|
|
29.
poderejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir un poder més o menys gran. [...]
|
|
30.
delegar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qui té poder o autoritat per a fer alguna cosa, encarregar (a algú) de fer-la per ell. El tribunal delegà un jutge per a fer l'enquesta. Donar (poder, facultat) per a fer alguna cosa. Delegar els seus poders. Delegar competències. Poders delegats. Jurisdicció delegada. [...]
|
