FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sent atracció sexual envers individus de diferents gèneres. Relatiu o pertanyent a les persones bisexuals. Relacions bisexuals. Hermafrodita 1. En bot., que té estams i pistils. Flor bisexual. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Diferència en les dimensions de dues peces quan en un muntatge l'una estreny l'altra. En adob., part inferior de la pell una vegada separada de la flor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petita peça que, en nombre de dues, es troba sovint a la base de l'ovari de les gramínies i que, en esdevenir turgent, provoca l'obertura de la flor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. anér andrós, 'home', 'persona del sexe masculí', utilitzada també en botànica per a indicar els estams d'una flor. Ex.: ginandra, misandre; monandre, diandre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposat de manera que cada peça munta sobre la següent i és encavallada per la precedent, s'aplica a la prefloració i, per extensió, a la flor i a la planta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Despullar (una planta) de la seva flor. Un roser que algú havia desflorat. Treure la virginitat (a una dona). Desflorar una verge. desflorar un assumpte Parlant-ne, fer-li perdre la seva novetat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet micorrizogen del gènere Rhizopogon de l'ordre de les boletals, que forma fructificacions globuloses a flor de terra o hipogees i pot aparèixer tant a la tardor com a la primavera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust caducifoli de la família de les saxifragàcies, de fulles oposades, ovades o el·líptiques, i flors blanques amb quatre pètals, molt oloroses, cultivat en jardineria (Philadelphus coronarius). Flor de la xeringuilla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., foradat de part a part per una petita obertura, generalment circular, que deixa veure el camper, s'aplica a una peça o a un moble. Un sautor perforat. Una flor perforada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roca a flor de terra que fa un clap nu de vegetació. Sot fet al camp i cobert amb volta de pedra i argelagues, per a recollir i aprofitar l'aigua de la pluja. [...]
