bisos El mot bis (que significa una repetició d'una peça o d'un fragment a demanda del públic, en un concert o en una representació) fa el plural de manera regular, és a dir, afegint la terminació -os al singular. Així, de bis fem bisos.
Per tant, cal dir: La soprano va acabar d'enlluernar el [...]
La forma prefixada video-, que en llatí significa 'jo veig' i que en català indica referència a la imatge dels mitjans audiovisuals, serveix per formar compostos cultes.
La base culta video- s'escriu sense accent, de manera aglutinada amb l'altre formant i sense guionet. Per exemple: videotrucada [...]
hores extres
vins extra
L'adjectiu extra serveix per
designar dos conceptes. D'una banda, significa 'extraordinari', és a dir, que està fora del que es considera normal o acostumat. Amb aquest sentit no és un mot invariable, és a dir,
flexiona el plural amb la forma extres. Per exemple:
Per [...]
En els cardinals i ordinals compostos, s'escriu guionet entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes. Pel que fa a la sèrie dels vint, cal fer servir guionet a banda i banda de la conjunció i. Per exemple:
vint-i-cinc
quaranta-set
vuitanta-u
tres-cents
cinc-centes
mil [...]
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
El verb sentir i els verbs derivats entresentir, pressentir i ressentir-se no són incoatius i, per tant, es conjuguen com dormir; és a dir, sense l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-). Així, el verb pressentir, per exemple, es conjuga de la manera següent:
Present d'indicatiu
pressento [...]
Present de subjuntiu
de, des, de, dem, deu, den
Això no obstant, cal tenir en compte que, en alguns parlars baleàrics, es mantenen les formes d'imperatiu da (per a la segona persona del singular) i dau (per a la segona persona del plural). Aquesta forma da de l'imperatiu es manté també en altres parlars [...]
Els compostos a la manera culta, és a dir, aquells el primer
element dels
quals té una forma prefixada acabada en -o i de vegades
en -i, es poden escriure amb guionet si es vol remarcar
la
independència dels conceptes expressats per cada constituent. Per
exemple: tractat
hispano-americà [...]
A partir del sufix -enni, que vol dir 'any', es poden formar mots que designen períodes de temps, com ara bienni ('dos anys'), trienni ('tres anys'), decenni ('deu anys'), quarantenni ('quaranta anys'), cinquantenni ('cinquanta anys'), centenni ('cent anys'), mil·lenni ('mil anys'), etc.
Cal [...]
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]