Resultats de la cerca frase exacta: 84
|
21.
cala 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de calar les xarxes. fer cala buida No aconseguir el que hom volia. Metxa de paper caragolat, tros de sabó, untats d'oli, que s'introdueixen al recte per procurar l'anar de ventre. Manyoc de desfiles per a introduir en una ferida. Sonda per a reconèixer una ferida. Tros de [...]
|
|
22.
foc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Despresa de calor i llum produïda per la combustió d'un cos. Fer foc. Un poble que adora el foc. Escalfar, coure, una cosa a foc lent, a foc viu. Calar foc. Fer foc d'alguna cosa. Encenia el foc de la llar de foc tan bon punt arribava per escalfar el menjador. Apaga el foc, que el rostit [...]
foc
|
|
23.
recalar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 mar [el masteler, la verga, etc] calar. 2 pesc [les xarxes] echar (o calar) de nuevo, volver a echar (o calar). v intr 3 mar recalar. [...]
|
|
24.
papear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr fam calar, cruspir-se pron, clavar-se pron. [...]
|
|
25.
calado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj i m 1 [participio pasado de calar] [bordado] calat. 2 [perforado de papel, tejidos, etc] calat. 3 mar calat. 4 bordar en calado fer un calat, calar. [...]
|
|
26.
bayoneta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 mil baioneta. 2 a la bayoneta a la baioneta. 3 armar (o calar) la bayoneta calar la baioneta. 4 bayoneta de cubo baioneta de dolla (o colzada). [...]
|
|
27.
redar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr calar. [...]
|
|
28.
arriar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: desviar] v tr mar 1 arriar, calar, abaixar. 2 [un cable] arriar. v pron 3 [inundarse] inundar-se. [...]
|
|
29.
calada
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 mar [acció de calar] calada. 2 tèxt calada. 3 pesc [cantidad de pescado cogido en una calada]. [...]
|
|
30.
baioneta
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 mil [arma blanca] bayoneta. 2 pl mil ejército m sing. 3 a la baioneta mil [forma d'atacar] a la bayoneta. 4 baioneta de dolla (o calçada) bayoneta de cubo. 5 calar la baioneta armar (o calar) la bayoneta. [...]
|
foc
1 1 m. [FIF] [LC] [QU] Despresa de calor i llum produïda per la combustió d'un cos. Fer foc. Un poble que adora el foc. Escalfar, coure, una cosa a foc lent, a foc viu. Calar foc. Fer foc d'alguna cosa. Encenia el foc de la llar de foc tan bon punt arribava per escalfar el menjador. Apaga el foc, que el rostit ja és cuit.
1 2 m. [FIF] [LC] [QU] Cos en estat de combustió. Posar l'olla al foc. Escalfar-se prop del foc.
1 3 [LC] foc d'encenalls Cosa de durada curta, especialment si al començament porta molta força o esplendor i s'extingeix aviat.
1 4 [LC] foc de palla Afecte, capteniment, de breu durada.
1 5 [LC] treure foc pels queixals Aïrar-se, irritar-se granment.
2 m. [LC] Ardor de l'ànima, de les passions, d'una disputa, etc. En el foc de la discussió.
3 1 m. [LC] Foguera. Fer un foc al cim d'un turó com a senyal. Els focs de Sant Joan.
3 2 m. [LC] Mitjà que serveix per a encendre alguna cosa, especialment tabac. Tenir foc. Demanar foc. Donar foc.
3 3 m. [LC] Fogó 1 3. Una cuina de tres focs.
4 1 m. [LC] Incendi. Apagar un foc amb galledes. Cridar foc.
4 2 [AGF] [LC] foc de capçades Foc que avança per les capçades d'arbres o d'arbustos.
4 3 [AGF] [LC] foc de sòl Foc que crema la matèria orgànica del sòl, com ara la torba i sovint també la virosta i la vegetació baixa.
4 4 [AGF] [LC] foc de superfície Foc que crema els matolls, les llenyes mortes i la fullaraca.
5 1 m. [HIH] Casa sotmesa a la imposició del fogatge. Aquesta població tenia cent focs.
5 2 m. [LC] Casa habitada, llar.
5 3 [AD] [DR] foc i lloc Contribució de caràcter comunal d'Andorra que es fa per raó de la casa com a lloc de residència.
6 m. [IQ] [JE] [LC] focs artificials [o focs d'artifici, o focs grecs] Composicions pirotècniques d'efectes lluminosos i sonors.
7 m. [GL] [LC] foc follet Flama erràtica que es produeix arran de terra, en els cementiris, etc., per la inflamació del fosfur d'hidrogen que es desprèn de les matèries orgàniques en descomposició o del metà en certs terrenys.
8 m. [GL] [LC] foc de Sant Elm Plomall lluminós, causat per una descàrrega elèctrica, que es veu de vegades en nits de tempesta en els extrems d'objectes punxeguts.
9 1 m. [DE] Descàrrega d'una arma de foc. Fer foc.
9 2 [DE] estar entre dos focs Rebre les descàrregues de l'enemic de tots dos costats.
9 3 [DE] foc a discreció Foc a criteri dels tiradors.
9 4 [DE] [LC] foc nodrit Foc de descàrregues nombroses i freqüents.
9 5 interj. [DE] Veu amb què es comanda de fer foc, ordre per a disparar.
10 m. [MD] foc encreuat Aplicació del tractament de la radioteràpia de manera que hi hagi diferents punts de la pell per tal de disminuir el risc de cremar-la.
11 1 m. [MD] Malaltia amb picor i senyals exteriors eruptius.
11 2 [MD] foc de Sant Antoni [o foc de Sant Marçal] Malaltia infecciosa que es caracteritza per una erupció vesicular al llarg del territori d'innervació d'un nervi sensitiu, espinal o cranial.
12 m. [GL] Esclat produït per la dispersió de la llum en algunes gemmes, com el diamant.