(un riu) desbordar-se, créixer tant (un riu, etc.) que arriba a sortir de mare; fig. dit de les passions, l'entusiasme, etc. punyir, començar a sortir, els sembrats o la barba. rebecar, agafar ufana o esponera. 2 Fer créixer: Cimar, fer créixer en alt més que en ample la copa d'un arbre. Ant [...]

de la mare. castís, pur, sense defectes. Un estil castís. límpid 4 cast intacte virginal inviolat immaculat impol·lut Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 mulato mulato(adj. i m. i f.), nat de pare blanc i de mare negra, o viceversa. persona de color, íd. llor, íd. quarteró, nat de la unió d'un mestís amb una dona blanca o d'un blanc amb una mestissa. bastard, que no és de raça pura. 2 (Parlant de plantes o animals) híbrid, que resulta de la [...]

(fam.). Em fan mal les tripes. garjola(fam.) ventresca(dels peixos) 2 sio entranyes, el ventre de la mare. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(no vernàcula), llengua de la contrada on hom ha nascut. Mot provinent del llatí vernaculus, indígena. llengua materna, la llengua de la mare, la primera que hom parla. llengua sàvia, el grec i el llatí. llengua literària, la llengua tal com s'escriu, que de vegades divergeix de la llengua parlada (o [...]

1 grejol, lliri blau. assutzenao lliri de sant Antoni, lliri blanc. lliri morato marcòlic, lliri silvestre que es cria a l'alta muntanya. lliri de maig, lliri convallero lliri de la Mare de Déu lliri dels blats lliri de sant Joan lliri d'espases assutzena d'arenao lliri de mar (o de platja [...]

exorbitant luxuriant(en certes frases). Una vegetació luxuriant. haver-n'hi pel pare i per la mare. 2 (Parlant d'un àpat) opípar pantagruèlic Ant. Escàs. Rar. Clar. La gent hi era molt clara. Magre. Migrat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

de cinc pams, llit estret, d'uns cinc pams d'ample. llit de set pams, llit ample, d'uns set pams. llit de camp, llit plegable i transportable. Cp. hamaca, otomana, coi 2 Anar al llit: colgar-se. Fer llit: Allitar-se. 3 Fons d'un riu. mare. El riu ha sortit de mare. glerao llera [...]

mare. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

obligança deure(->) càrrega, obligació onerosa. càrrec, obligació feixuga, esp. de subvenir a una despesa. Això va a càrrec d'ell. deute(fig.). Cal que ho faci: és un deute que tinc envers ell. ofici. Ella complí el seu ofici de mare. Fer alguna cosa d'ofici, fer-la [...]