-ca adj banal, trivial.  [...]

Denominació que cada llengua vernacla atribueix a un tàxon. [...]

Nom trivial, actualment a proscriure, del grup pentil i, en general, dels diversos grups alquil de fórmula C₅H₁₁. Forma part de nombrosos compostos d'ús industrial i farmacèutic. [...]

 [...]

Nom genèric trivial d'un grup d'hidrocarburs -olefines- i especialment del 2-metil-2-butè que té propietats anestèsiques però, també, accions indesitjables. [...]

banal trivial pedestre vulgar terra a terra Ant. Poètic. Idíl·lic. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

 [...]

Prefix emprat en la nomenclatura de sistemes policíclics, per a indicar que un dels enllaços de l'estructura designada pel nom trivial el qual precedeix, ha estat trencat, i que les posicions terminals així originades han addicionat cadascuna un àtom d'hidrogen. [...]

distingit delicat adeliciat bocafí, refinat en el menjar. àtic(estil) ésser un sibarita, que mena una vida refinada. Ant. Vulgar. Rude. Rudimentari. Trivial. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 comú. Té unes maneres comunes. ordinari. És una gent molt ordinària. adotzenat. El llibre és ple de frases adotzenades. qualsevol, no escollit, vulgar. És un escriptor qualsevol. banal, que no té cap originalitat, comú, vulgar. trivial, vulgar i baix. Una expressió trivial. plebeu. Un home [...]