91.
esplai
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Moviment juvenil específic de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears que treballa des del voluntariat pel desenvolupament integral dels infants i joves a través d'una educació en el lleure basada en la igualtat, la llibertat, la participació associativa, l'educació ambiental i els drets [...]
|
92.
vagar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cosa: Lleure. Tenir lleure de. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
93.
estil de vida
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Manera de fer individual o col·lectiva que resulta d'un marc social, un nivell econòmic, unes condicions de vida, un marc educatiu i unes decisions personals i grupals, que es reflecteix en uns gustos, unes opinions, una escala de valors, unes determinades activitats de lleure o unes pautes de [...]
|
94.
estona
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [espai de temps] rato m. Ja fa estona que són fora, ya hace rato que están fuera. 2 a estones a ratos. 3 a estones perdudes (o de lleure) a ratos perdidos. 4 al cap de poca estona al rato, al poco rato. 5 anar a estones fig [ésser variable] tener ratos. 6 d'aquí una estona dentro de un rato. 7 [...]
|
95.
huelga
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [cese del trabajo] vaga. Se ha declarado huelga general, s'ha declarat vaga general. 2 p fr [tiempo sin trabajar] folgança, folga, lleure m. 3 p fr [recreo] esbargiment m, recreació, solaç m. 4 [barbecho] guaret m. 5 tecnol [huelgo] joc m. 6 huelga de brazos caídos vaga de braços caiguts. 7 [...]
|
96.
Majúscules i minúscules en programes, projectes i plans
Font
Fitxes de l'Optimot
foment de la lectura.
El programa Vacances en família és una opció excel·lent per potenciar el lleure familiar.
A l'hora d'aplicar aquest criteri, cal tenir en compte si el mot programa, projecte o pla forma part de la denominació o no:
S'ha aprovat el Projecte estratègic per a la recuperació i [...]
|
97.
carroussel, carrousel, carrussel o carrusel?
Font
Fitxes de l'Optimot
En català es pot fer servir la forma carrusel per designar dos conceptes:
En l'àmbit del lleure i els espectacles, fa referència als exercicis d'habilitat i de lluïment executats per cavallers agrupats en quadrilles, realitzats en festes cortesanes o en parades i festes militars. Per exemple [...]
|
98.
punt (signes de puntuació)
Font
Fitxes de l'Optimot
frase per indicar que té sentit complet i és
gramaticalment independent. Pot ser punt i seguit o punt i a part,
segons el grau de relació que hi hagi entre la frase que acaba i la que
segueix. Per exemple:
Els casals d'estiu són una proposta educativa de lleure per a infants de 3 a 12 anys. S'hi [...]
|
99.
temps
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 duració transcurs espai període era èpocaCp. el passat, el present, l'esdevenidor intervalo entrevall, espai de temps entre dos esdeveniments. marge, espai de temps concedit a algú per obrar. lleure, en la frase tenir lleure, tenir temps. eternitat(hiperb.), un temps molt llarg. Feia una [...]
1 duració transcurs espai període era època Cp. el passat, el present, l'esdevenidor interval o entrevall, espai de temps entre dos esdeveniments. marge, espai de temps concedit a algú per obrar. lleure, en la frase tenir lleure, tenir temps. eternitat (hiperb.), un temps molt llarg. Feia una eternitat que no ens havíem vist. respit, temps concedit per a diferir l'execució d'una cosa. Em demanava sis mesos de respit per a pagar-me el que em devia. termini, íd. (→) hora. És hora de dinar. Ara no és hora de fer això. oasi (fig.), temps de descans en mig de greus treballs. messes o sega, el temps de la sega. sobretaula, el temps que hom resta a taula després de dinar. anadura, temps emprat per a anar, caminant a pas normal, a una distància determinada. I Nos, abraçats amb l'altar, ploràrem tan fort i tan de cor que, per anadura d'una gran milla, no ens poguérem departir d'aquell plorar ni de l'altar. (Crònica de Jaume I, citat per Alc.) 2 Estat de l'atmosfera. oratge, temps, estat de l'atmosfera. temperatura intempèrie, inclemència del temps. octubrada, temps propi de l'octubre. februra, temps rúfol, com el que sol fer el febrer. marçada, temps propi del març, mal temps. minves de gener, en què sol fer bonança. sec, temps sec. Ja fa massa dies que fa sec. temperi, mal temps. temps de llops, temps molt dolent. ora, temps suau i tranquil. bonança, temps bo. malabonança, mal temps. maltempsada, íd. rufa o rufaga, temps de neu i vent. terbolina, temps revolt i tempestuós. llevantada, mal temps portat pel vent de llevant. Fer mal temps: Rufejar. Febrejar. Marcejar. Abrilejar (a l'estiu). 3 En música: Aire, temps accelerat o lent amb què hom executa una obra musical. Indicació del temps, en un escrit, etc.: Data. 4 Perdre el temps: Musar, perdre el temps en coses que no s'ho valen. Tenir temps: Lleure-li (a algú de fer una cosa). Tenir lleure. Tenir l'avinentesa. Ant. Tenir (o portar) pressa. No trobar el moment (de fer una cosa). Al mateix temps: Ensems. Simultàniament. De passada. Amb el temps: A carrera llarga. Temps ha: Temps enrere. Ça enrere. De llarga mà. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
100.
rato 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [espacio de tiempo] estona f. Hace rato que no lo veo, fa estona que no el veig. 2 a cada rato a cada instant. 3 al rato (o al poco rato) al cap de poca estona, al cap d'una mica. 4 a ratos a estones. 5 a ratos perdidos (o en los ratos perdidos) a estones perdudes, a estones de lleure. 6 a [...]
|