FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aigua baixant, situada més avall en un pendent. aigua corrent Aigua que corre, que no és estagnant. El poble tenia un safareig amb aigua corrent. aigua corrent Aigua que circula per les canonades d'un edifici. Tenim aigua corrent a tots els pisos. aigua de peu Aigua destinada al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
quart i entre el setè i el vuitè dels seus graus. mode menor Mode que, amb la mateixa armadura que el seu relatiu major, se situa a una tercera menor més avall. mode plagal En el cant gregorià i bizantí, mode derivat d'un altre de principal o autèntic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Caure escales avall. fer escales un pentinat [o fer escales els cabells] Dur el cabell mal tallat, d'una manera no harmònica. escala piscícola [o escala de peixos] Sèrie de piques unides entre si, en forma d'escala, per on corre l'aigua d'una manera que els peixos puguin pujar-les a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, en temptació. Caure en el ridícul. Caure, un autor, en l'afectació. La murmuració és un vici tan arrelat que hi caiem sense adonar-nos-en. Caure en desús, en oblit. Un objecte recolzat, davallar lliscant o rodolant. Caure escales avall. Un objecte suspès, cedir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
part del terrat. de part d'arrere Per darrere, des de darrere. Li va sortir de part d'arrere. part damunt Més amunt. Part damunt del torrent. Els armaris s'han de netejar sovint de part damunt. part davall Més avall. Part davall del turó. part enllà Més enllà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llenya al foc. tirar terra damunt una cosa Procurar que no se'n parli, que quedi oblidada. tirar trona avall Amonestar 2. tirar un vel sobre una cosa Estendre un vel sobre una cosa. tirar-se alguna cosa a l'espatlla No preocupar-se'n. tirar-se els plats pel cap Barallar-se, renyir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
contra una branca. Rematar una pilota de cap. Caminar cap per avall i cames enlaire. El cap fou trobat en un vall, i el cos, deu passes lluny. Part anterior d'un gran nombre d'animals on hi ha els principals centres nerviosos i els òrgans dels sentits. cap blanc Cap amb tots els cabells blancs [...]
Els adverbis enrere i endarrere s'escriuen amb -e final, així com l'adverbi o preposició rere. Per exemple:
Tira't enrere si no vols caure cingle avall. (i no enrera)
Han quedat endarrere i no els hem vist més. (i no endarrera)
Empitjora dia rere dia. (i no rera)
Les variants enradere (o [...]
relació espacial: amunt, avall, endavant, endarrere, etc. Per exemple: Seu bé i mira cap endavant.
En canvi, és opcional elidir la preposició a en els contextos següents:
davant de l'interrogatiu i relatiu on. Per exemple: Cap (a) on és el poble més pròxim?
davant de l'adverbi baix i les [...]
Tant el mot fondo com el mot fons són formes vàlides, però cal no confondre'ls, perquè poden pertànyer a categories gramaticals diferents i no signifiquen el mateix.
1. Fondo
Pot ser un adjectiu (fondo, fonda) que fa referència a la idea de profunditat, de la superfície avall. Per exemple: un [...]
