Resultats de la cerca frase exacta: 6

Diccionari de la llengua catalana
1. desafiar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar a un combat, a una lluita, a una competició. Jo defugia el combat, però ell em va desafiar. Desafiar algú a córrer, a saltar, a nedar. Desafiar a caramboles, als escacs. Afrontar, no témer la lluita (amb alguna cosa). Desafiar la tempesta, la fúria del vent [...]
2. desafiament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desafiar; l'efecte. [...]
3. espadatxí espadatxina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona hàbil a manejar l'espasa. Antigament, home amic de desafiar. [...]
4. reptar 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reprendre (algú) tirant-li en cara una falta, un error, etc. Desafiar. [...]
5. requerir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el lliurament de l'arma. requerir algú d'amors Demanar-li que accepti l'amor del demandant. Desafiar, provocar, (algú) a combatre. Dos cavallers el requerien a una batalla a ultrança. [...]
6. cavaller 2 cavalleressa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
l'edat mitjana, noble que havia rebut l'orde de cavalleria. Cavaller aventurer, de ventura. El cavaller d'una dama. cavaller errant Cavaller que recorria el món per redreçar torts, protegir els febles, desafiar cavallers cèlebres en honor de la seva dama, etc. cavaller salvatge [...]