(ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: aquest tipus de sigles es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).
[...]
Fitxa
3760/3Darrera versió: 20.12.2017
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot (cas en el qual s'anomenen acrònims), lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Acrònims: aquest tipus de sigles es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment plans si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són aguts. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: aquest tipus de sigles es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada. Per exemple:
DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: aquest tipus de sigles es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).
orgànica del poder judicial
articles 206 i 208 de la Llei d'enjudiciament civil
article 141 de la Llei d'enjudiciament criminal
El fonament per a l'estructuració d'aquest document és l'article 208 de la Llei d'enjudiciament civil i l'article 248 de la Llei orgànica del poder judicial. D'acord amb [...]
mandatari o d'una mandatària amb un poder especial, i que ha de ser signada per la persona denunciant o per una altra persona a qui aquesta ho demani, si no pot fer-ho ella mateixa.
Pel que fa al tractament personal, recomanem de fer servir la primera persona del singular per a l'emissor (la persona [...]
Llei orgànica del poder judicial estableixen altres característiques de les sentències:
Les sentències es poden dictar oralment quan ho autoritza la llei.
Són sentències fermes aquelles contra les quals no es pot interposar cap recurs, llevat dels extraordinaris que estableixi la llei.
El [...]
no és imprescindible i, si hi apareix, es redueix a una remissió a les actuacions, atès que l'escriptura de poder ja ha estat presentada anteriorment.
3. Cos
Aquest apartat és específic per a cada tipus de document i, com a norma general, es redueix a una exposició dels fets o dels motius pels [...]
redacció d'aquest document cal tenir en compte els requisits
establerts per la legislació vigent:
articles 245 i 248 de la Llei
orgànica del poder judicial
articles 206 i 208 de la Llei
d'enjudiciament civil
article 141 de la Llei
d'enjudiciament criminal
Segons l'article 208 de la Llei
d [...]
, exalumnes, periodistes...
Si els elements coordinats són llargs o bé ja contenen la conjunció i, se sol escriure la coma abans de l'última conjunció. Per exemple:
Es va llevar d'hora perquè no volia que li faltés temps per preparar-se, i va poder esmorzar còmodament a la taula del menjador amb totes les [...]
es presenta
amb una sol·licitud o amb una carta de presentació, per especificar la
plaça a què s'aspira, per destacar la idoneïtat com a candidat o per
detallar les dades de contacte d'algunes persones per poder donar-ne
referències. També és possible que, quan les circumstàncies ho
exigeixin o ho [...]
o la procuradora i una fórmula per fer constar que té poders bastants per a aquesta representació.
Habitualment, se sol·licita la devolució de l'escriptura de poder que presenta el procurador o la procuradora; aquesta petició pot aparèixer en aquest apartat o en un altressí.
2. Fórmula d [...]
representació de
procurador/procuradora de
La fórmula l'escriptura de poder adjunta, que presento perquè em sigui retornada després de confrontar-la amb la seva còpia, que lliuro annexa perquè sigui inserida a les actuacions..., es considera necessària, tot i que es tracta d'una acció de tràmit. Sovint [...]
Fitxa
3760/3Darrera versió: 20.12.2017
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot (cas en el qual s'anomenen acrònims), lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Acrònims: aquest tipus de sigles es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment plans si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són aguts. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: aquest tipus de sigles es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada. Per exemple:
DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: aquest tipus de sigles es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).