1.
arrambar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
arrimar adossar. Aquest armari, adosseu-lo a la paret. acular, arrambar una cosa per la seva part posterior. Van acular el carro contra el marge. redossar, arrambar algú o alguna cosa a un objecte que li serveix de recer. arraconar, arrambar en un racó. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
2.
adossar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
arrambar acular, arrambar una cosa per la seva part posterior. Van acular l'auto contra el marge. arrimar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
arraconar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 arrambar. 2 abandonar. Ant. Desarraconar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
arrimar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 arrambar. Ant. Desarrimar. 2 (arrimar-sepron.) Fig. acollir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
acular
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. arrambar. 2 (acular-sepron.) entossudir-se. 3 v. intr. abaixar-se. cular empopar(una nau). Ant. Emproar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
acostar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 apropar aproximar atansar acotar, acostar una cosa a una altra fins a posar-les suaument en contacte. Acotar l'orella a terra per escoltar. abocardos recipients, acostar-los per les boques. arrimar, redossaro arrambar, acostar una cosa a una altra fent que la primera toqui la segona. Arrimar un [...]
|
7.
abrigar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sotaplujar replujar posar a cobert (o a recer) arrecerar emparar protegir parapetar redossar, arrambar algú o alguna cosa a un objecte que li serveix de redós o empara. reparar. El meu jardí està molt reparat del fred (Alc.). acubillar, abrigar quelcom posant-s'hi a sobre. La gallina acubilla [...]
|
8.
prendre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, rapiro arpar, prendre amb violència. forçar, prendre per força. Forçar un castell. Forçar una dona. usurpar, prendre injustament un domini, un ofici, una dignitat, etc. fer fonedís, fer desaparèixer. manllevar. Un mot manllevat al llatí. arrambar amb (una cosa), prendre-la [...]
1 agafar (→) toldre emparar-se de arrencar, prendre d'algú una cosa amb violència. arrapar, es diu esp. referint-se a la mort, a un estat d'èxtasi. llevar. Llevar la vida a algú. Llevar l'honra. escamotejar, prendre subtilment una cosa a algú sense que se n'adoni. arrabassar, rapir o arpar, prendre amb violència. forçar, prendre per força. Forçar un castell. Forçar una dona. usurpar, prendre injustament un domini, un ofici, una dignitat, etc. fer fonedís, fer desaparèixer. manllevar. Un mot manllevat al llatí. arrambar amb (una cosa), prendre-la. extorquir, prendre a algú una cosa abusant del poder. desproveir despullar. El van despullar de tots els seus béns. desapropiar desdonar, prendre allò que hom havia donat. deixar (algú) sense camisa o deixar (algú) amb la camisa a l'esquena, prendre-li-ho tot. apoderar-se (d'una cosa), prendre-la. possessionar-se, íd. confiscar → robar. 2 → agafar. 3 → acceptar. 4 → menjar, beure, introduir. 5 → contreure. 6 Prendre un camí: agafar. Agafeu el camí del mig. enfilar 7 Prendre un pessic d'una cosa: pessigar o espessigar espipellar pellucar o espellucar pellicar piscar 8 Prendre una forma: revestir. Revestí la forma humana. afectar. Les gotes afecten de vegades la forma esfèrica. 9 Prendre el vol (un ocell): alçar (o agafar) el vol 10 Prendre's malament una cosa: malprendre 11 Prendre's, un líquid: coagular-se quallar-se © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
9.
robar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
.), furtar. arrambar amb(alguna cosa), robar-la. polir(a algú una cosa) (fam.), íd. pispar(fam.), íd. afaitar(fig.) mossegar(fam.) emblar, prendre, robar. desvalisar, robar a algú les coses que porta. espoliar, desposseir algú d'allò que li pertany. Hom pot espoliar àdhuc valent-se de [...]
|