131.
engrinyar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer desavenir. No ha parat fins que ha engrinyat pare i fill. Si escolteu aquell malintencionat no trigarà a engrinyar-vos. [...]
|
132.
eslògan
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Frase generalment breu adoptada com a símbol o divisa d'una empresa o activitat, principalment amb fins publicitaris o propagandístics. [...]
|
133.
gàngster
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'una banda organitzada de malfactors. Persona sense escrúpols, disposada a tot per tal d'aconseguir els seus fins. [...]
|
134.
marinera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de vestir amb mànigues, que cobreix el tronc fins a la cintura, com la que usen els mariners. Fredeluga. [...]
|
135.
pèplum
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestidura usada per les dones gregues de l'antiguitat, ampla i solta, que baixava dels muscles fins a la cintura. [...]
|
136.
sassànida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'una dinastia persa que governà des de l'any 224 fins al 651. Relatiu o pertanyent als sassànides. [...]
|
137.
valons
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Calces curtes fins als genolls i obertes pels costats, com les usades pels homes aragonesos en el seu vestit tradicional. [...]
|
138.
amazic amaziga
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un grup ètnic del nord d'Àfrica, anterior a la conquesta àrab, que actualment ocupa regions discontínues des d'Egipte fins a l'oceà Atlàntic i des de la mar Mediterrània fins al sud del Sàhara. Relatiu o pertanyent als amazics. Llengua [...]
|
139.
belluguet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fins, les quals tremolen al més lleuger ventijol. [...]
|
140.
arromangar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirar amunt, replegant-les, (les mànigues i, per extensió, les faldilles, els pantalons). Si vols rentar-li les mans, arromanga-li les mànigues del vestidet perquè no se les mulli. Per passar el riu es van haver d'arromangar les faldilles fins als genolls. Tirar amunt [...]
arromangar
|