Resultats de la cerca frase exacta: 34
Diccionari de la llengua catalana
|
31.
càrrega
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vida és una càrrega. Obligació onerosa. Són molt pobres, i el seu oncle malalt els és una càrrega. Portar la càrrega d'una casa, d'una empresa. càrrega de la prova Obligació de provar en un procés els fets constitutius del seu dret a qui afirma i [...]
|
|
32.
dir 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ha esdevingut tal com s'havia dit. dir de tu [o dir de vós, o dir de vostè] Donar tractament de tu, de vós, de vostè. dir-li Designar-lo amb el nom de. Li diuen el Gravat. Em diuen oncle. dir-ne Designar amb tal o tal mot. D'això jo en dic covardia. Com se'n diu de [...]
|
|
33.
veu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, etc., considerat com posseint tal o tal qualitat. Una veu forta, feble. Una veu sonora, argentina, dolça, aspra, clara, apagada, gruixuda, prima, pastosa, presa. Parlar a mitja veu. Vaig escoltar i vaig sentir distintament la veu de l'oncle. Reconèixer algú en la veu. Abaixar [...]
|
|
34.
anar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
anar la mà i li vaig posar massa vi. Se li'n va anar un peu i va caure tan llarg com és. La mirada se me'n va cap a l'espectacle insòlit. Està tan emocionat que les paraules se li'n van de la boca. Esvair-se, gastar-se, extingir-se. L'oncle els volia apallissar, però tot se [...]
anar
|
anar
1 v. intr. [LC] Moure's passant d'un punt a l'altre en una direcció determinada, per un camí determinat, amb un vehicle determinat, d'una manera determinada, etc. Anar endavant, endarrere, enlaire, a fons. Anaven per un camí estret. Aneu per la drecera! Anar per mar, per terra. Anar amb cotxe, amb barca. Anar en cotxe, en barca. Anar a cavall, a peu. Anar a poc a poc, de pressa, corrents. Anar a les palpentes, de genollons. Anar de nits.
2 1 v. intr. [LC] Moure's passant d'un punt a l'altre dirigint-se a un indret determinat, que no és ni ací ni aquí , o a acomplir una acció determinada. Anar a casa seva, al teatre, al cafè. Anar a ciutat. Els rius van a la mar. La nau va a port. Anaven a collir olives.
2 2 v. intr. [LC] per ext. Aquesta música va a l'ànima.
3 1 v. intr. pron. [LC] Unit al pronom en significa partir d'un lloc per anar en un altre. Demà ja no seran ací: se'n van a Mallorca. Jo me'n vaig; tu queda't i espera'l.
3 2 v. intr. pron. [LC] Sense expressar el terme de l'anada: Anem-nos-en! No et vull veure més al davant meu: ves-te'n de seguida.
3 3 v. intr. pron. [LC] Abandonar la vida, morir. El malalt se'n va per moments.
3 4 v. intr. pron. [LC] Un líquid, escapar-se del recipient que el conté. L'aigua d'un càntir, anar-se'n per una esquerda. El gra d'un sac, anar-se'n per un forat.
3 5 v. intr. pron. [LC] Un recipient, deixar escapar el seu contingut per una esquerda, un forat. El càntir se'n va. Aquell sac se n'anava.
3 6 v. intr. pron. [LC] Una part del cos, no aturar-se quan cal, anar massa enllà, relliscar, en un moviment, en una operació, etc. Se me'n va anar la mà i li vaig posar massa vi. Se li'n va anar un peu i va caure tan llarg com és.
3 7 v. intr. pron. [LC] per ext. La mirada se me'n va cap a l'espectacle insòlit. Està tan emocionat que les paraules se li'n van de la boca.
3 8 v. intr. pron. [LC] Esvair-se, gastar-se, extingir-se. L'oncle els volia apallissar, però tot se'n va anar en crits i amenaces. Duia un vestit que se n'anava a trossos.
4 v. intr. [LC] Dirigir-se, ésser portat, a atènyer un fi. Anar a la seva perdició. Anar a la ruïna. Anar a la vicepresidència. Aquest noi anirà lluny.
5 1 v. intr. [LC] Ésser posat en joc pel qui parla, a favor d'una carta determinada, d'un resultat concret en una prova, etc. Va tot el que tinc a la sota. Va un sopar que jo arribo primer. Hi va tot!
5 2 v. intr. [LC] per ext. Hi va la seva fama, la seva reputació.
5 3 v. intr. [LC] Entrar en joc. Hi vaig amb tot el que em queda. Vaig!
6 1 v. aux. [LC] Davant d'infinitiu introduït per la preposició a , s'usa quan l'acció indicada per aquell infinitiu és quelcom d'inconvenient. La pedra va anar a rompre un vidre.
6 2 v. aux. [LC] Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o per i en imperfet, denota que l'acció indicada per aquell infinitiu estava a punt d'esdevenir-se. El cotxe anava a caure.
7 v. intr. [LC] [MD] pop. Fer de cos, evacuar. El malalt ha anat dos cops avui.
8 1 v. intr. [LC] Funcionar, procedir o realitzar-se. Fer anar el rellotge. Aquest rellotge no va: està parat. Anar de pressa el pols. Ja no li va el cor. El negoci va malament. Com va la collita? Anar cansat. Anar de debò, anar de per riure. La festa va anar millor que no esperàvem.
8 2 [LC] com més va, menys Expressió que denota evolució decreixent en un procés o en una acció.
8 3 [LC] com més va, més Expressió que denota evolució creixent en un procés o en una acció. Nevava com més anava, més.
8 4 v. intr. [ED] [LC] Una mercaderia, ésser venuda a un preu determinat. Anar car, a baix preu. A quant van les maduixes?
8 5 v. intr. [LC] Presentar-se vestit o arreat d'una manera o amb una peça de vestit determinades. Anar mudat. Anar apedaçat. Anar descalç, despullat, nu. Anar en camisa. Anar amb gorra.
9 v. aux. [LC] Davant de gerundi, trobar-se en curs de fer l'acció indicada per aquell gerundi. Van treballant. Anar depurant el català. El malalt es va posant bé d'un dia a l'altre.
10 1 v. intr. [LC] Convenir a un fi determinat, a una destinació, a un gust. Aquestes botes em van amples.
10 2 v. intr. [LC] per ext. Aquest càrrec li va ample, és superior a les seves aptituds.
10 3 v. intr. [LC] Escaure 2 1. Aquest vestit no li va, no li va bé, li va malament. No et va, fer aquests posats.
10 4 v. intr. [LC] Tenir el seu lloc adequat o usual en un indret determinat. Aquests llibres van al tercer prestatge.
11 v. intr. [LC] Un camí, conduir, portar, a un indret determinat. Una drecera que va a Sant Marçal.
12 1 v. intr. [LC] Estendre's d'un punt a un altre. El prat va de l'estany al bosc.
12 2 v. intr. [LC] Una distància, una diferència, separar dos punts, dos valors. De tres a dotze en van nou. De quatre a set n'hi van tres.
12 3 [LC] anar de poc [o anar de res] Faltar-se'n poc. Aquesta vegada li ha anat de poc. Va anar de poc com no l'encertés. Va anar de res que no hi deixés la vida.