FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
del nord i l'est de l'Índia (Bubalus bubalis). búfal negre de la sabana Búfal cafre d'una subespècie que viu a l'est i al sud d'Àfrica (Syncerus caffer ssp. caffer). búfal roig de bosc Búfal cafre d'una subespècie que viu a les selves de l'Àfrica [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'ampli, extensió. amplitud astronòmica D'un astre, arc de l'horitzó comprès entre el veritable est o oest i el peu de la vertical que passa per l'astre. amplitud magnètica D'un astre, arc de l'horitzó comprès entre l'est o l'oest magnètic i el peu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt de l'horitzó a igual distància del nord que de l'est. Vent que bufa del nord-est. [usat en aposició] Caminaven en direcció nord-est. Part d'una regió, d'un país, etc., situada envers el nord-est. [usat en aposició] La costa nord-est. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banda de llevant. La costa de llevant. Vent de llevant. Vent que ve de l'est. Fa un llevant fort. al llevant de taula En el moment d'acabar un àpat. Fruita, dolços, etc., que se serveixen al final d'un àpat. Lleves dels clemàstecs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un grup de pobles amerindis de les planes del nord d'Amèrica, integrat per tres grups principals, un dels quals ocupava la riba esquerra del Mississipí, un altre, l'est de les muntanyes Apalatxes, i l'altre, el baix Mississipí. Relatiu o pertanyent als sioux. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la Terra que mira a llevant. Contrades situades envers llevant, especialment les situades a l'est del Mediterrani, i també tota l'Àsia. Orient Mitjà. gran orient Lògia central formada en una capital pels representants de totes les lògies de les províncies. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli de la família de les aceràcies, dioic, amb fulles compostes, de tres a set folíols ovats, flors verdoses sense pètals, en inflorescències pèndules, i fruits en disàmara, amb les ales fent un angle agut, originari de l'est d'Amèrica del Nord i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de retrogradar; l'efecte. Moviment de retracció terra endins de la línia de costa per efecte de l'erosió de les onades. Fase del moviment aparent d'un planeta durant la qual aquest sembla moure's en sentit contrari del seu desplaçament real d'oest a est respecte als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un grup de tribus que habitaven una zona a l'est de l'actual Ottawa, al Canadà. Relatiu o pertanyent als algonquins. Grup de llengües ameríndies d'Amèrica del Nord parlades a la costa atlàntica, a les planes centrals i al Canadà. Llengua del grup de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
anàtids, propi de Sibèria i de l'est d'Àsia (Anas formosa). xarxet marbrenc Ocell de la família dels anàtids, de plomatge poc vistent (Marmaronetta angustirostris). [...]
