FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser certes coses possibles o passadores perquè hom no mira prim, no s'hi mira gaire. perdre bous i esquelles Perdre-ho tot. Carn de bou o de vaca. Avui venien el bou molt bé de preu. Festes populars de joc amb un o més bous. Avui fan bous. Crustaci decàpode marí i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
són secs. Les avellanes són fruites seques. Figues seques. Pastes seques. Tenir la boca seca. Tenir els ulls secs. Que se li ha retirat la llet, s'aplica a les vaques, a les ovelles, etc. Una vaca seca. Molt magre, que té molt poca carn o molt poc greix. És un home alt i sec [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de rendir o de rendir-se; l'efecte. Fatiga, cansament. Ahir vam treballar quinze hores seguides i avui encara ens dura el rendiment. Profit que algú o alguna cosa dona. Una vaca de molt rendiment. Retribució que hom percep per un capital invertit. El rendiment dels actius [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tal·lus fruticulós, que penja dels troncs i de les rames dels arbres formant barbes, de color groc pàl·lid o grisenc. barba de vaca Rizomorfs d'un bolet, l'alzinoi, en forma de cordons negres ramificats, que penetren sota les escorces i destrueixen les arrels de molts arbres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ofioglossals, formada per una part aplanada, lanceolada, i una espiga d'esporangis (Ophioglossum vulgatum). llengua de vaca Buglossa. llengua rodona Aristolòquia. llengua de bou Bolet del grup dels basidiomicets afil·loforats, de barret carnós, irregular, de color blanquinós o groc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llarg i hirsut, disposades en verticils molt densos, originària del sud d'Àfrica i cultivada com a ornamental (Leonotis leonurus). pota de vaca Arbre del gènere Bauhinia, de la família de les cesalpiniàcies, de poca alçada, de fulles dividides en dos lòbuls, flors [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
però amb els apotecis en forma de copa irregular i oberts lateralment, lleugerament pedunculats (Otidea onotica). orella d'ase Trompeta 3 1. orella de burro Gírgola 1. orella de burro Trompeta 3 1. orella de castanyer Fetge de vaca b). orella de conill Tassa de bruc. orella [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
converteixen en un suc negre que era emprat com a tinta, que apareix en els sòls ben adobats (Coprinus comatus). bolet de tinta tòxic Pixacà 2 2. bolet de vaca Bolet de l'ordre de les cortinarials, de grandària mitjana, de barret viscós i cama amb un ampli bulb marginat, de color [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
saber la vostra arribada. Em va fer adonar de l'error. Fer afollar una vaca. El va fer agenollar. Fer anar algú pel camí dret. El vent fa bellugar les fulles. Aquests records no feien sinó augmentar el seu dolor. Ocasionar que (alguna cosa) s'esdevingui. Feu que ells vinguin. Déu [...]
