1.
ressentir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alguna cosa, veure afectat el seu bon estat, el bon funcionament, etc., per l'acció d'una altra. Aquest rellotge es ressent de la caiguda: no va pas tan bé com abans. No els feu, aquests excessos: la salut se'n ressent. Molestar-se per una ofensa, una burla, un engany, etc. L'autor de l [...]
|
2.
ressentir-se
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com dormir.
[...]
|
3.
ressentir-se
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Ser afectat el bon funcionament o el bon estat d'una cosa per l'acció d'una altra. [...]
|
4.
ressentir-se
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Molestar-se per una ofensa, una burla, un engany. [...]
|
5.
ressentir-se
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron 1 resentirse. El rellotge es ressent del cop, el reloj se resiente del golpe. 2 fig [molestar-se] resentirse. Estic molt ressentit per tot plegat, estoy muy resentido por todo ello. [...]
v pron 1 resentirse. El rellotge es ressent del cop, el reloj se resiente del golpe. 2 fig [molestar-se] resentirse. Estic molt ressentit per tot plegat, estoy muy resentido por todo ello. |
6.
ressentir-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 sofrir. 2 Fig. molestar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
ressentiment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de ressentir-se; l'efecte. Disgust, irritació, que hom sent per una ofensa, una burla, un engany, etc. El capteniment dels amics li va deixar el cor ple de ressentiment. Hem restat amics, sense rancúnies ni ressentiments. [...]
|
8.
reformular, reinventar, ressituar, reubicar / Verbs amb el prefix 're-'
Font
Fitxes de l'Optimot
prefix re- s'adjunta a un verb que comença amb s, la nova paraula presenta dues esses. Per exemple: ressaltar, resseguir, ressentir-se, ressoldar, ressopar, ressorgir, ressortir, etc.
[...]
|
9.
Verbs acabats en -sentir: amb -eix- o sense? / pressenteix o pressent?, assent o assenteix?, consenti o consenteixi?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb sentir i els verbs derivats entresentir, pressentir i ressentir-se no són incoatius i, per tant, es conjuguen com dormir; és a dir, sense l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-). Així, el verb pressentir, per exemple, es conjuga de la manera següent:
Present d'indicatiu
pressento [...]
|
10.
resentirse
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron [Se conjuga como: sentir] 1 ressentir-se. Resentirse de una herida, ressentir-se d'una ferida. 2 ressentir-se. La pata de la mesa se ha resentido con el golpe, la pota de la taula s'ha ressentit amb el cop. 3 fig ressentir-se. Está muy resentido por la crítica que han hecho de su obra, està [...]
|