121.
fe
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 11 fe de erratas fe d'errates. 12 fe de vida fe de vida. 13 hacer fe fer fe. 14 tener una fe ciega en tenir molta fe en. [...]
|
122.
hilo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
del viento a fil de vent. 8 colgar (o pender) de un hilo aguantar-se per un fil. 9 el hilo de la vida fig el fil de la vida. 10 estar pendiente de un hilo fig aguantar-se per un pèl (o un fil). 11 hilo bramante (o de empalomar) fil d'empalomar. 12 hilo dental fil dental. 13 hilo de velas fil de veles [...]
|
123.
resultar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, m'és bastant antipàtic. Aquí la vida resulta barata, aquí la vida és barata. 4 [costar] costar, venir. El traje me resultó en treinta euros, el vestit em costà trenta euros. 5 [ser bueno o conveniente] resultar. No resulta comer a la carta, no resulta menjar a la carta. 6 [pegar] adir-se pron, anar [...]
v intr 1 [ocurrir como efecto o consecuencia] resultar. De todo ello resulta que no es cierto, de tot això resulta que no és cert. 2 [salir] resultar. El viaje resultó un fiasco, el viatge resultà un fracàs. La casa resulta pequeña, la casa resulta petita. 3 ésser. Me resulta bastante antipático, m'és bastant antipàtic. Aquí la vida resulta barata, aquí la vida és barata. 4 [costar] costar, venir. El traje me resultó en treinta euros, el vestit em costà trenta euros. 5 [ser bueno o conveniente] resultar. No resulta comer a la carta, no resulta menjar a la carta. 6 [pegar] adir-se pron, anar bé, lligar amb, fer amb. Tu bolso no resulta con los zapatos, la teva bossa no s'adiu amb les sabates. 7 [ocurrir, descubrirse] resultar ésser. Todo resultó un engaño, tot va resultar ser (o que era) un engany. 8 resulta que resulta que, passa que. Y ahora resulta que no sabe nada del asunto, i ara resulta que no sap res de l'assumpte. 9 según resulta de segons es dedueix de. |
124.
pegar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
manera de riure que s'encomana molt. 32 [vida] portar tr. ¡Vaya vida que se pega!, quin tren de vida que porta!33 [aficionarse] afeccionar-se a, apassionar-se per. 34 pegársela a uno [engañar] ensarronar algú, aixecar la camisa a algú. 35 pegársela a uno [en el matrimonio] posar banyes, fer el salt. [...]
|
125.
jugar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
) una mala passada (o partida). v pron 19 [arriesgar] jugar-se. Jugarse la vida, jugar-se la vida. 20 [estar en juego] anar-hi, haver-hi en causa (o en joc). En esta reunión se juega el futuro de la empresa, en aquesta reunió hi va el futur de l'empresa. 21 jugársela a alguien fig jugar-la a algú. 22 [...]
|
126.
atravesar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[reñir] barallar-se. 13 [ponerse entre medias] entravessar-se. 14 fig [en el camino, vida, carrera, etc] interposar-se. 15 fig i fam [una persona] entravessar-se, no poder pair. Lo tengo atravesado, el tinc entravessat (o no el puc pair). [...]
|
127.
señal
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
señales de cansancio, donar senyals de cansament. 12 en señal de en senyal de. 13 ni señal ni rastre, ni senyal. 14 no dar señales de vida no donar senyals de vida. 15 por la señal de la Santa Cruz crist pel (o per lo ant reg) senyal de la Santa Creu. 16 señales de socorro senyals (o crits) de socors. 17 [...]
|
128.
qué
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
¿qué dice? què diu?14 ¿qué es de...? [una persona] què se n'ha fet, de...? ¿Qué es de Juan?, què se n'ha fet, d'en Joan?15 ¿qué es de...? què és de...? ¿Qué es de tu vida?, què és de la teva vida?16 ¿qué es lo que? què és el que?17 ¿qué hay? què hi ha?, com va?18 ¿qué hay de nuevo? què hi ha de nou?, [...]
|
129.
gente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, xusma. 14 gente de escaleras abajo [servidumbre] servei. 15 gente de guerra gent de guerra. 16 gente de mal vivir (o de mala vida) gent de la briva, purrialla, xusma. 17 gente de mar gent de mar. 18 gente de medio pelo gent mig acomodada. 19 gente de paz gent de pau. 20 gente de pluma gent (o animals [...]
|
130.
padre
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. adj fam 25 [muy grande] com una casa. Dijo la mentira padre, va dir una mentida com una casa. 26 de mort. Un susto, un disgusto padre, un ensurt, un disgust de mort. 27 [muy bueno] regalat -ada, bo -ona. La vida padre, una bona vida (o una vida regalada). 28 de ca l'ample, de cal Déu. Hubo el follón [...]
|