Resultats de la cerca frase exacta: 17

Diccionari de sin˛nims Franquesa
11. mˇn
Font Diccionari de sin˛nims Franquesa d'EnciclopŔdia Catalana (2a ediciˇ)
1 univers. 2 El planeta que habitem. terra orbe(lit.) globus mˇn de mones, terme despectiu per a expressar les trifulgues que hom hi viu. segle(en sentit religiˇs). Renunciar al segle. 3 En tot el mˇn: Sota la capa del cel. Era la dona mÚs bonica sota la capa del cel. 4 societat [...]
12. cedir
Font Diccionari de sin˛nims Franquesa d'EnciclopŔdia Catalana (2a ediciˇ)
1 v. tr. donar (->) abandonar (->) alienar deferir, cedir quelcom per condescendŔncia. deixar, cedir per testament. Va deixar una casa a la seva amiga. transferir apropiar. ApropiÓ al seu fill la seva casa de camp. renunciar, cedir alg˙ una cosa per pr˛pia voluntat. Renunciar una [...]
13. desprendre
Font Diccionari de sin˛nims Franquesa d'EnciclopŔdia Catalana (2a ediciˇ)
1 desagafar desadherir desencastar desaferrar desenganxar desencolar desatacar exhalar(vapor, olor, gasos) emetre(llum, calor) 2 (desprendre'spron.) deseixir-se. Aix˛ Ús ben meu, i no me'n vull deseixir. desensenyorir-se despullar-se de renunciar a saltar. Ha saltat un botˇ. esllavissar-se [...]
14. abandonar
Font Diccionari de sin˛nims Franquesa d'EnciclopŔdia Catalana (2a ediciˇ)
1 Deixar una cosa en poder d'alg˙, a la discreciˇ d'alg˙; renunciar a una cosa. deixar. Deixar els estudis. cedir renunciar. Renunciar a una empresa. lliurar. Lliurar una ciutat a l'enemic. abdicar(les opinions, els interessos, les creences, etc.) desertar, abandonar un partit, una causa, etc [...]
15. resignar
Font Diccionari de sin˛nims Franquesa d'EnciclopŔdia Catalana (2a ediciˇ)
1 renunciar. 2 (resignar-sepron.). Acceptar amb conformitat una cosa. conformar-se(->) sotmetre's doblegar-se(fig.) acceptar(tr.). Acceptar la mort, resignar-s'hi. adaptar-se, conformar-se a quelcom. Cal adaptar-s'hi. parar l'esquena(fig.) arronsar les espatlles(fig.) abaixar el cap [...]
16. voler 1
Font Diccionari de sin˛nims Franquesa d'EnciclopŔdia Catalana (2a ediciˇ)
encabessar-se(una cosa), Ýd. tenir ganes de obstinar-se a entossudir-se a proposar-se(->) encapritxar-se amb (una cosa) exigir(->) Cp. perseguir (fig.), desitjar, ambicionar Ant. Renunciar. Refusar. 2 admetre. 3 Voler dir: significar. Manuel Franquesa i EnciclopŔdia Catalana  [...]
17. deixar
Font Diccionari de sin˛nims Franquesa d'EnciclopŔdia Catalana (2a ediciˇ)
discreciˇ d'alg˙. renunciar a abstenir-se de 3 prestar. 4 Deixar que una cosa o una persona resti en el seu lloc, no emportar-se-la. deixar estar. Deixa-ho estar allÓ on era. 5 Deixar anar: Amollar. Aviar(->). Soltar. Desbotar, deixar anar bruscament all˛ que Ús a dins. Engegar. 6 Deixar-se [...]
PÓgines  2 / 2 
<< Anterior  PÓgina  1  2