Resultats de la cerca frase exacta: 10
|
1.
envelar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir amb un vel o amb vels. Li havien envelat el cap perquè no li veiessin la cara. [...]
|
|
2.
envelar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir amb veles (un indret) per resguardar-lo del sol, de la intempèrie. Envelaren i empal·liaren la plaça. Desplegar les veles (d'un vaixell, d'un molí). envelar-li Anar-se'n, començar a caminar. A les cinc de la matinada ja li hem envelat cap a Felanitx. [...]
|
|
3.
envelar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
4.
envelar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [cobrir amb un vel] velar. 2 [cobrir amb una vela] entoldar. Han envelat la plaça, han entoldado la plaza. 3 mar desplegar las velas de. [...]
|
|
5.
envelar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Cobrir amb veles. entendar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
6.
toldar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr p fr [entoldar] envelar, entendar. [...]
|
|
7.
entoldar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 envelar, entendar. Entoldar una plaza, envelar una plaça. v pron 2 [el cielo] encapotar-se, tapar-se, ennuvolar-se. 3 fig i p fr [engreirse] envanir-se. [...]
|
|
8.
acuartelar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [tropas] aquarterar. 2 [terreno] quarterejar. 3 mar [las velas] desplegar [les veles al vent], envelar. v pron 4 aquarterar-se. [...]
|
|
9.
fotre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, el verb envelar; a Mallorca i a Eivissa, semblantment, el verb envergar. Tots dos dialectals. cardar(vulg.) 2 (fotre'spron.) burlar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
10.
tapar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cosa que hi entra. S'usa esp. en la forma pron. M'he ennuegat bevent. envelar, tapar amb un vel. El dia de l'enterrament, la muller anava amb la cara envelada. emplomar, tapar una cosa amb plom, especialment una dent. El dentista m'ha emplomat un queixal. empastar, tapar [...]
1 obturar obstruir o opilar embussar cobrir (→). Cobrir-se els ulls amb la mà. amagar (→). Aquell núvol ens amaga la lluna. abrigar boixar, tapar amb una boixa. tapiar, tapar un forat amb una paret o un envà. reblir, tapar un buit amb reble. romballar, tapar un forat o una escletxa amb un romball (petit tascó de fusta). massillar, tapar amb massilla (màstic) els forats d'una paret, d'una porta, etc. calafatar o calafatejar, tapar les juntures d'una embarcació o d'una bota. emmordassar, tapar la boca amb una mordassa. ennuegar, tapar el conducte respiratori amb qualsevol cosa que hi entra. S'usa esp. en la forma pron. M'he ennuegat bevent. envelar, tapar amb un vel. El dia de l'enterrament, la muller anava amb la cara envelada. emplomar, tapar una cosa amb plom, especialment una dent. El dentista m'ha emplomat un queixal. empastar, tapar amb pasta. taponar, tapar un forat amb una cosa qualsevol. embrossar, tapar amb brossa. La canal s'ha embrossat amb la pinassa. 2 emboçar-se, tapar-se la cara o la boca amb una peça d'abric, amb un drap, etc. engargussar-se, tapar-se, la gargamella o una canonada qualsevol, per una cosa que s'hi entravessa o encalla. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 obturar
obstruir o opilar
embussar
cobrir (→). Cobrir-se els ulls amb la mà.
amagar (→). Aquell núvol ens amaga la lluna.
abrigar
boixar, tapar amb una boixa.
tapiar, tapar un forat amb una paret o un envà.
reblir, tapar un buit amb reble.
romballar, tapar un forat o una escletxa amb un romball (petit tascó de fusta).
massillar, tapar amb massilla (màstic) els forats d'una paret, d'una porta, etc.
calafatar o calafatejar, tapar les juntures d'una embarcació o d'una bota.
emmordassar, tapar la boca amb una mordassa.
ennuegar, tapar el conducte respiratori amb qualsevol cosa que hi entra. S'usa esp. en la forma pron. M'he ennuegat bevent.
envelar, tapar amb un vel. El dia de l'enterrament, la muller anava amb la cara envelada.
emplomar, tapar una cosa amb plom, especialment una dent. El dentista m'ha emplomat un queixal.
empastar, tapar amb pasta.
taponar, tapar un forat amb una cosa qualsevol.
embrossar, tapar amb brossa. La canal s'ha embrossat amb la pinassa.
2 emboçar-se, tapar-se la cara o la boca amb una peça d'abric, amb un drap, etc.
engargussar-se, tapar-se, la gargamella o una canonada qualsevol, per una cosa que s'hi entravessa o encalla.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana