1.
envelar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir amb un vel o amb vels. Li havien envelat el cap perquè no li veiessin la cara. [...]
|
2.
envelar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir amb veles (un indret) per resguardar-lo del sol, de la intempèrie. Envelaren i empal·liaren la plaça. Desplegar les veles (d'un vaixell, d'un molí). envelar-li Anar-se'n, començar a caminar. A les cinc de la matinada ja li hem envelat cap a Felanitx. [...]
|
3.
envelar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
4.
envelar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [cobrir amb un vel] velar. 2 [cobrir amb una vela] entoldar. Han envelat la plaça, han entoldado la plaza. 3 mar desplegar las velas de. [...]
|
5.
envelar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Cobrir amb veles. entendar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
toldar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr p fr [entoldar] envelar, entendar. [...]
|
7.
entoldar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 envelar, entendar. Entoldar una plaza, envelar una plaça. v pron 2 [el cielo] encapotar-se, tapar-se, ennuvolar-se. 3 fig i p fr [engreirse] envanir-se. [...]
|
8.
acuartelar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [tropas] aquarterar. 2 [terreno] quarterejar. 3 mar [las velas] desplegar [les veles al vent], envelar. v pron 4 aquarterar-se. [...]
|
9.
fotre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, el verb envelar; a Mallorca i a Eivissa, semblantment, el verb envergar. Tots dos dialectals. cardar(vulg.) 2 (fotre'spron.) burlar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 v. tr. El sentit literari de fotre el tenim documentat en un text dels Usatges (s. XIII), en el sentit de fornicar amb la muller d'un altre. Qui occiurà son senyor... o li fotrà sa muller o li toldrà sa muller o son castell... En la major part dels casos, fotre es pot substituir per fúmer i flocar. Vegeu els textos següents adduïts per Alc. (article flocar): Això de dir penjaments de la mare de sant Pere i de flocar-la a l'infern em sembla tan lleig com un pecat mortal (Ruyra). Et flocaré un revés, que la paret te'n donarà un altre. Li ha flocat un tacó. N'hi flocà una escopetada (cançó popular). Com no li va flocar les balances pels morros! (Ruyra). La noia es va flocar a riure. Els hem flocat a dormir sota un arbre. Li he flocat totes les veritats a la cara. M'he flocat quatre escudelles de xocolata. El Dicc. Gen. indica solament el sentit de pegar. A Menorca usen, en un sentit anàleg, el verb envelar; a Mallorca i a Eivissa, semblantment, el verb envergar. Tots dos dialectals. cardar (vulg.) 2 (fotre's pron.) → burlar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
10.
tapar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cosa que hi entra. S'usa esp. en la forma pron. M'he ennuegat bevent. envelar, tapar amb un vel. El dia de l'enterrament, la muller anava amb la cara envelada. emplomar, tapar una cosa amb plom, especialment una dent. El dentista m'ha emplomat un queixal. empastar, tapar [...]
|