FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer malbé, espatllar (especialment un membre), destruir. Oprimir 2. afollar nius Treure'n els ous o els ocells. Especialment les bèsties, avortar. La vaca s'afollà. Van fer afollar la truja. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dona que alleta l'infant d'una altra. Donar un infant a dida. Canviar, un infant, de dida. Una vaca dida. dida seca Dona que té cura d'un infant sense alletar-lo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La femella, expel·lir (el fetus que portava al ventre al final de la gestació). Parir un noi. Parir un infant. Parir bessonada. La vaca ha parit. posar algú a parir Criticar-lo granment. Crear, fer. Com ho has parit, això? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alimentació a través d'altres vies o per altres mitjans que els naturals. alimentació artificial Alletament que no es fa amb la llet de la mare, sinó amb llet de vaca, fresca o modificada. Operació que consisteix a col·locar les municions a la part posterior de la tanca d'una arma [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que vaca. Càtedra vacant. Seu vacant. Una plaça vacant. Quan el tron és vacant. Càrrec vacant, plaça vacant. Hi ha una vacant al departament de tresoreria. vacant cristal·lina En cristal·l., defecte puntual provocat per l'absència d'un àtom en una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fluid blanc o groguenc segregat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers, que serveix per al nodriment de llurs cries. Llet de vaca, de cabra, de burra. tenir llet una dona Poder criar el seu nodrissó. ésser de mala llet Ésser de mala índole. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[o tenir un fetge de rajada] Suportar, tolerar, veure impassiblement, coses que, a altri, els afectarien, els mourien a obrar, etc. treure el fetge per la boca Fatigar-se granment. fetge de vaca Terra argilosa vermella o bruna. fetge de vaca Bolet de soca de l'ordre de les tricolomatals, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
calçat per alçar-lo. Portar talons alts, baixos. Talons Lluís XV. Part posterior, blana, de la peülla del cavall, de la vaca, etc. Part inferior i posterior de certs objectes. El taló d'una arada. Extrem inferior de l'arc d'alguns instruments cordòfons, la part més [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De tu, pertanyent a tu. El teu germà. Aquesta vaca no és teva. Precedit d'una preposició que indica situació en l'espai o en el temps respecte d'alguna cosa, de tu. Prop teu. la teva La teva voluntat, la teva opinió, el teu interès, etc. Tu fes la teva i no et fiquis [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser certes coses possibles o passadores perquè hom no mira prim, no s'hi mira gaire. perdre bous i esquelles Perdre-ho tot. Carn de bou o de vaca. Avui venien el bou molt bé de preu. Festes populars de joc amb un o més bous. Avui fan bous. Crustaci decàpode marí i [...]
