1.
grupo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 grup. 2 art grup. Grupo escultórico, grup escultòric. 3 grupo electrógeno grup electrogen. 4 grupo sanguíneo grup sanguini. [...]
|
2.
alternado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj [que contiene alternancia] alternat -ada. Grupo alternado, grup alternat. [...]
|
3.
agrupación
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acción de agruparse] agrupament m. 2 [grupo] agrupació, grup m, associació. [...]
|
4.
manojo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [haz] manat, manoll, maç, pom. Un manojo de hierba, un manat d'herba. 2 fig [puñado] grapat. 3 fig [de personas] grup, banda f. 4 a manojos fig [en abundancia] a manats. 5 ser un manojo de nervios fig ésser un manat (o un sac) de nervis. [...]
|
5.
alborotador
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ra adj 1 esvalotador -a. Es una clase de niños muy alborotadores, és una classe de nens molt esvalotadors. 2 avalotador -a. Un grupo, un partido alborotador, un grup, un partit avalotador. m i f 3 avalotador -a, agitador -a. Son alborotadores profesionales, són avalotadors professionals. 4 [en un [...]
|
6.
pelotón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [pelota grande] pilotassa f. 2 [de los pelos e hilos] floc, manyoc. 3 [de gente] munió f, boldró. 4 [de cosas] pila f, munt, pilot. 5 mil escamot. Pelotón de ejecución, escamot d'execució. 6 [de una vuelta ciclista] pilot, gran grup. [...]
|
7.
integrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [formar un todo] integrar. Las calles que integran el barrio, els carrers que integren el barri. 2 [formar parte] integrar, formar part. 3 integrar. Quieren integrarle a su grupo, volen integrar-lo al seu grup. 4 [reintegrar una cantidad] reintegrar. 5 mat integrar. v pron 6 integrar-se. [...]
|
8.
lejos
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
veu al lluny un grup d'arbres. 4 de lejos des de lluny, de lluny estant. De lejos hace buen efecto, des de lluny fa un bon efecte. 5 lejos de lluny de. Lejos de menguar ha crecido, lluny de minvar ha crescut. m 6 [pintura] segon pla. [...]
|
9.
nervio
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 anat nervi. Nervio óptico, ciático, nervi òptic, ciàtic. 2 fig nervi. Él es el nervio del grupo, ell és el nervi del grup. 3 fig [energía] nervi. Un hombre de nervio, un home de nervi. 4 arquit nervi, nervadura f. 5 bot nervi. 6 mús [de un instrumento] corda f. 7 gràf [de libro] nervi. 8 mar [...]
|
10.
tomar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] enregistrar. Tomar una canción en disco, enregistrar una cançó en disc. 28 [cubrir el macho a la hembra] cobrir. 29 fotog agafar. Tomar un paisaje, un grupo, agafar un paisatge, un grup. 30 fotog [una foto] fer. 31 jocs [hacer baza] fer basa. 32 jocs [la pelota] entomar, parar, tomar. 33 mil [conquistar [...]
v tr 1 [con la mano] prendre, agafar. 2 tenir. Toma, un regalo para ti, té, un regal per a tu. 3 [con otro instrumento] agafar. Toma agua de la fuente con un vaso, agafa aigua de la font amb un got. 4 [admitir, aceptar] agafar, prendre. Tomad el dinero que os den, agafeu els diners que us donaran. 5 prendre. Tomar el pulso, una entrada, vistas, lecciones, notas, apuntes, apariencia, aspecto, el aire, un baño, el sol, prendre el pols, una entrada, vistes, lliçons, notes, apunts, aparença, aspecte, l'aire, un bany, el sol. 6 prendre. Tomar un acuerdo, una decisión, pie, ocasión, pretexto, represalias, venganza, prendre un acord, una decisió, peu, ocasió, pretext, represàlies, venjança. 7 [comida, bebida] prendre. 8 prendre. Tomar el pecho, prendre el pit. 9 prendre. Tomar mujer, prendre muller. 10 prendre. Tomar fiado, prendre a crèdit. 11 [adoptar, adquirir] agafar. Tomar vicios, costumbres, agafar vicis, costums. 12 [consistencia, cuerpo, forma, fuerza] agafar, prendre. 13 [carrerilla, impulso] prendre, agafar. 14 [adquirir, comprar] comprar, adquirir. Tomar una tienda, un negocio, una casa, comprar una botiga, un negoci, una casa. 15 [alquilar] llogar, prendre a lloguer. Hemos tomado una casita en la costa, hem llogat una caseta a la costa. 16 [contratar] prendre, agafar. Tomar un criado, secretario, prendre un criat, secretari. 17 prendre. Tomar tierra, prendre terra. 18 [cariño, afecto, antipatía, odio] posar. 19 aprendre. Tomó esta expresión de labios de su madre, va aprendre aquesta expressió de llavis de la seva mare. 20 [un nombre] adoptar, prendre. 21 [recibir] rebre. Al cruzar la frontera el río toma otro nombre, en passar la frontera el riu rep un altre nom. 22 [un vehículo] agafar, prendre. Tomar el autobús, el avión, agafar l'autobús, l'avió. 23 agafar, prendre. Toma el pasillo de la derecha, agafa el passadís de la dreta. 24 [frío, calor] agafar. 25 [venir] venir, agafar, entrar. Me tomaron ganas de reír, em vingueren ganes de riure. 26 [medir] prendre. Tomar la altura, las medidas, de una estantería, prendre l'alçària, les mides, d'una prestatgeria. 27 [grabar] enregistrar. Tomar una canción en disco, enregistrar una cançó en disc. 28 [cubrir el macho a la hembra] cobrir. 29 fotog agafar. Tomar un paisaje, un grupo, agafar un paisatge, un grup. 30 fotog [una foto] fer. 31 jocs [hacer baza] fer basa. 32 jocs [la pelota] entomar, parar, tomar. 33 mil [conquistar] prendre. Tomar una posición, prendre una posició. 34 mil [las armas] prendre. 35 haberla tomado con venir-li la dèria de. Ahora la ha tomado con el inglés, ara li ha vingut la dèria de l'anglès. 36 lo toma o lo deja ho agafes o ho deixes. 37 más vale un toma que dos te daré fig val més un té que dos te'n daré, val més un pardal a la mà que una perdiu en l'aire. 38 no tomar en serio una cosa no prendre's seriosament una cosa. 39 si se lo toma usted así si us ho preneu d'aquesta manera. 40 tenerla tomada con alguien portar-la (o tenir-la) votada a algú, prendre-la amb algú. 41 ¡toma! [sorpresa] renoi!, bufa! 42 ¡toma! té! ¡Toma! Ahora ya está todo claro, té!, Ara ja és tot clar. 43 ¡toma! apa!, té! ¿No querías engañarle tú...? Pues ¡toma!, no el volies enredar? Doncs, apa! 44 ¡toma! [para llamar al perro] té! 45 tomar a bien prendre a bé. 46 tomar a mal prendre a mal, prendre's malament. 47 tomarla con alguien prendre-la amb algú. 48 tomar por prendre per. Tomar a uno por otro, prendre algú per un altre. 49 tomar prestado manllevar. 50 tomar razón [en un registro] prendre nota. 51 ¡tómate esa! fam [¡chúpate esa!] fort!, massa poc!, t'està (o li està) bé!, beu-te aquest ou, que l'altre es cou! 52 toma y daca fam dona-me'n que te'n donaré, un té vol un do, qui dona rebre espera. v intr 53 [coger, tirar] tirar, tombar, tòrcer. Al llegar al molino toma a la derecha, en arribar al molí tira a la dreta. 54 p fr [coger, prender] prendre, agafar. En esta tierra toma bien el pino, en aquesta terra agafa bé el pi. v pron 55 [oxidarse] rovellar-se. 56 [comer, beber] prendre tr. 57 prendre's. Se toma atribuciones que nadie le ha dado, es pren atribucions que ningú no li ha donat. |