En la majoria de parlars orientals i nord-occidentals, la consonant oclusiva dels grups -bl- i -gl- es pot pronunciar geminada quan es troba darrere d'una vocal accentuada al final de l'arrel d'un mot, i també en derivats i altres formes flexionades. Aquesta geminació és acceptable en tots els [...]

Eric (variant antiga d'Enric) Èric (variant d'Erik) Sovint hi ha el dubte de com s'ha d'escriure i pronunciar aquest nom de persona. D'entrada, cal dir que es tracta de dos noms diferents. D'una banda, en català existeix el nom Eric, que és una variant antiga d'Enric. Aquest antropònim és agut [...]

En general, a l'hora de pronunciar els mots prefixats, com ara semicercle, i els mots compostos, com economicosocial, es manté l'accent del formant de la dreta, és a dir, es conserva la vocal tònica d'aquest formant (cercle, social, respectivament), mentre que l'accent del formant de l'esquerra es [...]

alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida. En diversos parlars valencians, la vocal àtona a a final de mot es pronuncia e oberta o o oberta si en la penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o [...]

La h o hac no se sol pronunciar en català i en la majoria de casos només té valor etimològic, per exemple: haver, hivern, home, hora, hospital; adherir, àdhuc, alhora, filharmònic, inhalar, subhasta, tothom; ahir, prohibir, vehicle; Homer; Horta. Hi ha excepcions, però. Es pronuncia h aspirada [...]

En tots els parlars, llevat de la major part del valencià, la erra gràfica final dels mots aguts no se sol pronunciar encara que vagi seguida de la marca de plural -s. Per exemple: clar, clars (pronunciats cl[á], cl[á]s, però clara, clares, claror, pronunciats amb erra simple) sopar (pronunciat [...]

una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar). En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha [...]

, Eufrates... També és pla Ucraïna, amb la vocal tònica a la i tal com marca la dièresi, que se sol pronunciar erròniament Ucrània. Mots esdrúixols que de vegades es pronuncien, erròniament, plans o aguts: Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, Ítaca, Míkonos, Úmbria... Font: Gramàtica de la llengua catalana [...]

Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana. Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si [...]

Els noms propis no catalans que no tenen una forma catalana adaptada d'ús general se solen pronunciar d'acord amb la llengua originària del nom propi. Cal evitar, però, les pronúncies massa forçades.  En el cas del nom propi de la cancellera alemanya Angela Merkel, la consonant g, per exemple, es [...]