1.
xiular [o siular]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. brillar, fer xiulets amb el brill (per caçar ocells). brunziro brumir, produir una espècie de xiulet el moviment ràpid d'un cos dins l'aire. Les bales brunzien a l'entorn nostre. 2 v. tr. cantar, cridar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
aclamar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ovacionar victorejar Cp. aplaudir Ant. Xiular. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
xiulet [o siulet]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 so. brunzito brunzidera 2 Instrument per a xiular. pífol brillo brillador, xiulet que serveix com a reclam d'ocells. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
aplaudir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 picar de mans batre de mans fer ballmanetes (o mamballetes), picar de mans, en llenguatge infantil. Cp. aclamar Ant. Xiular. Picar de peus. 2 Fig. aprovar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
cantar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
taral·larejar, cantar sense dir les paraules del text, sinó dient ta-la-la o síl·labes semblants. entonar, començar a cantar. De cop va entonar "La santa espina" i tothom el seguí. També, cantar sense desafinar. Qui no té orella no pot entonar. xiular, cantar amb xiulets. Aquest sap xiular una munió de [...]
1 cantussar, cantussejar o cantussolar, cantar amb veu baixeta, com per un mateix. coblejar, cantar cobles o cançons. solfejar, cantar dient els noms de les notes. trinar, cantar fent trinats. salmodiar, cantar d'una manera monòtona. salmejar, cantar salms. vocalitzar, cantar sobre una vocal sense articular paraules ni dir el nom de les notes. frasejar, cantar fent sentir bé cada frase musical. belar, cantar amb veu trèmula, com una cabra que fa bels. bramar, cantar fent grans crits. refilar, cantar fi com un ocell. corejar, cantar en cor, ajuntant-se a un cor. taral·lejar o taral·larejar, cantar sense dir les paraules del text, sinó dient ta-la-la o síl·labes semblants. entonar, començar a cantar. De cop va entonar "La santa espina" i tothom el seguí. També, cantar sense desafinar. Qui no té orella no pot entonar. xiular, cantar amb xiulets. Aquest sap xiular una munió de sardanes. executar, cantar una obra musical, esp. l'obra d'un compositor. contrapuntejar, cantar de contrapunt. 2 Fer el seu cant els ocells. refilar (certs ocells, com el rossinyol) garrular o xerrotejar (esp. els ocells petits) pitejar (el pinsà i altres ocells de cant semblant) parrupar (→), cantar la tórtora i el colom. escotxegar o escotxinar, cantar la perdiu. ratxar, cantar el perdigot. Ant. Descantar-se: perdre, un ocell, el cant. 3 → celebrar, lloar. 4 Fer cantar algú, fer-li dir el que volia tenir secret: Tocar el botet (a algú). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
6.
cridar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
morts o els dimonis a comparèixer. citar(->) invitar a venir(o a anar) xiular, cridar algú amb un xiulet. apellar, cridar un animal. Apella el gos. clamar, cridar l'aviram. reclamar, cridar un ocell. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
fer soroll (soroll 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
detonar brogir remorejar fressejar renouejar, fer renou o enrenou. espetegar petar petarrellejar retrunyir, retronaro retentir(com un tro que ressona) brunziro xiular. Se sentien brunzir les bales. brumir, fer, el vent, una remor sorda; també, brunzir. bufegar(el vent) barbullir(el mar agitat [...]
|