1.
xiular [o siular]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. brillar, fer xiulets amb el brill (per caçar ocells). brunziro brumir, produir una espècie de xiulet el moviment ràpid d'un cos dins l'aire. Les bales brunzien a l'entorn nostre. 2 v. tr. cantar, cridar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
aclamar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ovacionar victorejar Cp. aplaudir Ant. Xiular. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
xiulet [o siulet]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 so. brunzito brunzidera 2 Instrument per a xiular. pífol brillo brillador, xiulet que serveix com a reclam d'ocells. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
aplaudir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 picar de mans batre de mans fer ballmanetes (o mamballetes), picar de mans, en llenguatge infantil. Cp. aclamar Ant. Xiular. Picar de peus. 2 Fig. aprovar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
cantar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
taral·larejar, cantar sense dir les paraules del text, sinó dient ta-la-la o síl·labes semblants. entonar, començar a cantar. De cop va entonar "La santa espina" i tothom el seguí. També, cantar sense desafinar. Qui no té orella no pot entonar. xiular, cantar amb xiulets. Aquest sap xiular una munió de [...]
|
6.
cridar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
morts o els dimonis a comparèixer. citar(->) invitar a venir(o a anar) xiular, cridar algú amb un xiulet. apellar, cridar un animal. Apella el gos. clamar, cridar l'aviram. reclamar, cridar un ocell. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 v. intr. Fer crits. llançar un crit fer un crit fer cridòria cridar a plens pulmons escridar-se Cp. escridassar-se: esgargamellar-se cridant; també fer-se retrets a crits dues persones. bagolar esgargamellar-se, cridar en parlar. esgolar-se, íd. escarcanyar-se, íd. escanyar-se, íd. esbelegar-se, íd. (Alc.) esgaripar, fer esgarips o xiscles. esgaldinyar, íd. prorrompre en crits aücar, fer aücs o cridòria. baladrejar, cridar esvalotant. xisclar, parlar amb xisclets. gatzarejar, fer cridòria. gallejar, cridar amb amenaces. carinar, cridar estridentment. esvalotar tabalejar marranejar, cridar, un infant que té una rabiola. vociferar, parlar a grans crits. rugir, parlar cridant amb ràbia. clamar clamorejar bramar, cridar fort (per ext.). alçar el diapasó, alçar la veu. moure fressa Ant. Secretejar: parlar en veu molt baixa. Xiuxiuejar. 2 → protestar, reclamar. 3 Fer crits, un animal. bramar (ase) bramular, braolar o mugir (bou i afins) rugir i, per ext., bramar (el lleó) udolar (llop i afins) renillar, arniar, aïnar o eguinar (el cavall) belar o begallar (ovelles, cabres) esbiegar (cabres) cloquejar o escatainar (gallines) miolar (gat) bordar, lladrar o jaupar, clapir o glapir, grinyolar o guinyolar, carinar (el gos) esbramegar (l'os) esgüellar o güellar (el porc, la llebre, la rata) reputegar (el senglar. Alc.) raucar (la granota) clacar (l'oca) grunyir o gardenyar (el porc, la truja) grallar (el corb, la gralla) cuclejar (la cucala o cornella) esgaripar o esgaldinyar (l'òliba, la xibeca, etc.) xericar (els ocells petits) xerrotejar, fer els ocells un seguit de crits que no constitueixen pròpiament un cant. garrular, íd. piular, piuar o piulejar (els pollets de la gallina) 4 v. tr. Invitar algú a venir. convocar, cridar a una reunió. evocar, cridar les ànimes dels morts o els dimonis a comparèixer. citar (→) invitar a venir (o a anar) xiular, cridar algú amb un xiulet. apellar, cridar un animal. Apella el gos. clamar, cridar l'aviram. reclamar, cridar un ocell. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
7.
fer soroll (soroll 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
detonar brogir remorejar fressejar renouejar, fer renou o enrenou. espetegar petar petarrellejar retrunyir, retronaro retentir(com un tro que ressona) brunziro xiular. Se sentien brunzir les bales. brumir, fer, el vent, una remor sorda; també, brunzir. bufegar(el vent) barbullir(el mar agitat [...]
|