FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de defensar o de defensar-se. Ell va sortir a la defensa del seu pare. Cas de legítima defensa. Fer una defensa enèrgica. Posar-se en defensa. Construir les obres de defensa d'una plaça. Posar una plaça en estat de defensa. Línia de defensa. En defensa del seu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tancat? Allà dins hi ha molts diners. Fa més fred a dins que no a fora. Obrir una porta des de dins. Un objecte buit per dins. Obre la bossa i treu el pa de dins. Veure una cosa que passa al carrer de dins estant. Mirar dins des de la porta. Un cop dins no hem pogut sortir. Fica't dins. Els de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, caduca, perenne. Sortir la fulla. Posar un arbre fulla. Caure la fulla. Fulles seques emportades pel vent. Tremolar com la fulla a l'arbre, al vent. No es mou fulla que Déu no vulla. fulles alternes Fulles esparses que neixen alternadament sobre la tija, cadascuna oposada a l'anterior i a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estar entre la vida i la mort V. vida. fins a la mort Amb constància perpètua, perseverant fins a la fi. tornar de mort a vida Algú, revenir d'un espant, sortir d'una situació extremament dificultosa, etc. Homicidi. mort ritual Mort intencionada, real o simbòlica, d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
hauré acabat aquesta feina, en començaré una altra. [ind. pr. 1 he de o haig de] Davant d'infinitiu introduït per la preposició de, denota l'obligació que s'acompleixi l'acció expressada per aquell infinitiu. Hem de sortir a les vuit, abans no es faci fosc. [ind [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Van arribar que ell encara era aquí. Cuitem, que si venen ens faran restar. Obre les finestres, que entri l'aire. Vine, que et diré allò. Era tan gran que no cabia a la caixa. Plovia tant que no vam gosar sortir. Parla tan de pressa que no l'entén ningú. No hi vull anar; tant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el sol. Aquesta paret tan alta ens treu el sol del jardí. No et posis al sol: posa't a l'ombra. Fa sol: no està núvol. a sol eixit [o al sol eixit] Immediatament després de sortir el sol. a sol ixent A l'hora que surt el sol. a sol ponent [o a sol colgant] A l'hora que es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat física d'un so que indica el seu grau d'elevació i que depèn de la freqüència de les vibracions del cos sonor. Alçar, abaixar, el to de la veu. Donar a una nota el to just. To just. Cantar fora de to. Donar el to. Agafar el to. Sortir de to. Posar un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descàrrega d'una arma de foc o altra que llança un projectil. Vaig sentir un tret d'escopeta. Trajectòria que descriu el projectil llançat. Errar el tret. No és lluny: és a un tret d'escopeta, de ballesta. sortir a algú el tret per la culata Sortir-li una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ou Sortir de l'ou. Causar en alguna part del cos una sensació viva, penetrant, de coïssor, de cremor. Com picava el fred, aquest matí! Fa un sol que pica. Aquesta botifarra pica molt: hi ha massa pebre. Piquen molt, aquests mosquits! Tenir un preu massa alt. Aquest any, els [...]
