FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tancar amb barra (una porta, una finestra, etc.). Posar una barra, un obstacle, (en un pas, en un camí, etc.), perquè hom no hi pugui passar. Li vaig barrar el pas. Travessar (un xec) amb dues ratlles paral·leles i amb una expressió que indica que únicament és cobrable [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer encallar (una nau) en un fons de roques o en un altre obstacle submarí. Una nau, encallar-se en un fons de roques o en un altre obstacle submarí. Un veler embarrancava a causa de la boira. El navili s'embarrancà a la platja ben bé fins a mitja llargada. Ficar-se, encallar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar de considerar (una qüestió, una dada, un fet) perquè es creu evident o de poca importància. Obviaré la informació que ja coneixem. No podem obviar que estem assistint a un procés de mercantilització de l'aigua. Algú, posar obstacle, oposar-se a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense que sigui obstacle allò que s'acaba de dir o que queda sobreentès. La primera expressió és més genuïna; nogensmenys, aquesta té una antiguitat considerable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que entrebanca, que és un destorb, un obstacle. Aquest camí està ple d'entrebancs: branques caigudes, pedres despreses... Ja estaria llest; però m'ha sortit un entrebanc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obstacle que embossa un conducte. Al canó hi ha un embós i l'aigua no passa. Fer-se un embós. Acumulació de vehicles en una via que provoca circulació lenta o la impedeix. [...]