Àrea temàtica
Utoasteca > Utoasteca del nord > Takic

Àrea temàtica
Amèrica > Estats Units d'Amèrica

ca - luiseño
cy - Luiseño
de - Luiseño
en - Luiseño
en - Luiseno sin. compl.
es - luiseño
eu - luiseñoa
eu - luiseñoa sin. compl.
fr - luiseño
gl - luiseño
gn - luiseño
it - luiseño
pt - luiseño
scr - Alfabet llatí
num - Sistema aràbic

Definició
El territori tradicional del luiseño s'estenia al llarg de la costa del sud de Califòrnia: des d'Agua Hedionda Creek, al sud (ocupant la major part de la desembocadura dels rius Santa Margarita i San Luis Rey), i des de la costa fins a la muntanya de Palomar. Actualment viuen a diverses reserves a la mateixa zona, dins el comtat de San Diego. La denominació luiseño té el seu origen en la missió de San Luis Rey, que es trobava a prop de la comunitat.

El luiseño forma part de la subbranca cupenya, juntament amb el cahuilla, el cupeño i el juaneño, dins la branca takic de la família utoasteca. El luiseño i el juaneño (extingida cap a l'any 1960) eren llengües molt pròximes, i alguns autors fins i tot consideren que eren dues variants dialectals.

La família utoasteca és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins a Oklahoma, a l'est. La classificació interna d'aquesta família és força complexa a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.

La primera descripció gramatical i el primer diccionari d'aquesta llengua són obra d'un luiseño convertit, Pablo Tac. El van enviar a Roma per estudiar l'any 1834 i allà va escriure aquestes dues obres sobre el luiseño.

Hi ha entre 30 i 40 parlants de luiseño, tots d'edat avançada, segons dades de la dècada dels noranta del segle XX. Fonts més recents compten tan sols 5 parlants. S'estan a duent a terme, des de fa uns anys, diverses accions per intentar revitalitzar el luiseño amb la col·laboració de lingüistes de la Universitat de Califòrnia.