FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Marca l'oposició entre les dues proposicions o membres que uneix, essent allò que es diu en la segona una restricció, una cosa contrària, etc., a la que ha estat expressada en la primera. La idea és bona, però no és nova. És un bon noi, però és un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Actitud de reserva o de desconfiança. De seguida constatà les reticències amb què era rebuda la seva proposta. Acció de callar una cosa en allò que hom diu, deixant-la, però, entendre. Figura retòrica que consisteix a deixar incompleta una frase donant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En els ferrocarrils, punt on els trens s'aturen i poden prendre i deixar passatgers sense reunir, però, les altres condicions d'una veritable estació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alçar, posar en sentit vertical. Redreçar el cos. Estava moix i abatut; però, en sentir aquelles paraules, va alzinar-se. Un cavall, posar-se dret alçant les potes de davant. [...]