Resultats de la cerca frase exacta: 9.926
|
51.
fiat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Digne de confiança. Un ajudant molt fiat. Una venedora molt fiada. [...]
|
|
52.
microruptor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petit interruptor accionat mecànicament, molt sensible i de cursa molt petita. [...]
|
|
53.
pianissimo
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En mús., d'una manera molt suau, molt fluixa. Un pianissimo. [...]
|
|
54.
barrut -uda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té bones barres. Que menja molt, s'aplica especialment als animals. Que té barra i atreviment. És capaç de negar-ho, és molt barrut. [...]
|
|
55.
banyadura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de mullar o de mullar-se molt; l'efecte. Arreplegar una banyadura. [...]
|
|
56.
escanyolit -ida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molt prim i desnerit. Aquesta criatura no es fa, creix molt escanyolida. [...]
|
|
57.
airós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb molt d'aire. Ha fet un matí molt airós. És un terrat, un puig, molt airós. De bon aire, graciós. És una noia molt airosa. Una torreta airosa. sortir airós de Reeixir amb lluïment, honor, en un afer. [...]
|
|
58.
costós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que costa molt. És un viatge molt costós. La victòria ha estat costosa. [...]
|
|
59.
predicaire
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té tendència a parlar molt, a discursejar, sovint d'una manera enutjosa. [...]
|
|
60.
replè -ena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molt ple, dit especialment del cos molt ple de menjar o d'humors. [...]
|
