FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esborrar (una culpa) mitjançant un sacrifici personal o una cerimònia religiosa específica. Algú, reparar (un crim, una falta) per la pena que sofreix, que li ha estat imposada. Si és culpable l'enviaran a la garjola i expiarà els seus crims. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Culpable de negligència, que actua amb negligència. Tenien un porter negligent, que no controlava qui entrava i sortia de l'edifici. Calia castigar els negligents en el compliment del deure. Que indica negligència. Ha tingut un comportament molt negligent en aquest afer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Declarar (algú) culpable per sentència assenyalant-li una pena. Els jutges no es decidiren a condemnar-lo. L'han condemnat per lladre. Condemnar a mort, a deu anys de presó, a una multa. Declarar passible d'una condemna. El codi condemna el fals testimoniatge. Déu condemna la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de condemnar o d'ésser condemnat; l'efecte. La condemnació del culpable. Després de la seva condemnació fou dut a presidi. La condemnació d'un llibre, d'una doctrina, per l'autoritat civil, per l'autoritat eclesiàstica. La condemnació de la conducta d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Violació de la fidelitat que devem a algú o a alguna cosa. La traïció d'aquell cavaller feu perdre la batalla. Culpable de traïció envers els seus conciutadans. Fer traïció a la fe jurada. a traïció Mancant a la lleialtat, amb traïdoria. alta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discurs en què es fa una enumeració dels càrrecs que pesen sobre l'acusat. Enumeració de totes les coses que cal reprotxar a algú. Provisió del jutge d'instrucció per citar un presumpte culpable d'un delicte o perquè hom cerqui i capturi una persona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
encara no s'ha declarat. Quelcom, manifestar-se obertament. Declarar-se la còlera de Déu. Declarar-se una malaltia. Declarar-se una tempesta. La sort s'ha declarat contra ell. Enunciar obertament (un fet). Ell m'ha declarat la veritat. Jo soc culpable: ho declaro obertament. El jutge ha [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un crim. L'arma criminal. Que és culpable d'un crim. Un jove criminal. Una banda de criminals. Les seves mans criminals. Que constitueix un crim. Un amor criminal. Una acció criminal. Relatiu al procés d'un crim. Un afer criminal. Justícia criminal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una persona catòlica, reconèixer o declarar voluntàriament (els pecats) a un sacerdot a fi de rebre l'absolució. Confessar un pecat. Coneixent que es moria, demanà per confessar. Confessar-se d'un pecat. Confessar-se culpable d'orgull. En la quaresma dejunem i ens confessem [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Ell mateix s'ha descobert. Aquest dibuix, el faré jo mateixa, no ajudada o assistida de ningú. Precisament tal cosa, no altra que, àdhuc. Els mateixos botxins ploraven. Propi i no d'altri. Ell és el culpable, el seu mateix pare ho reconeix. Dansa popular mallorquina semblant [...]
