FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, de clar, judici. a judici de Segons el judici de. A judici de tothom, tu ets el culpable. Acte o procés mental mitjançant el qual s'atribueix un predicat a un subjecte, s'afirma o es nega una relació entre dos o més termes. judici analític Judici que és ver en virtut [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
propòsit de fer-la. voler i doler Tenir desig i por d'una cosa al mateix temps. Admetre com a veritable. Ara jo vull que hagi estat així com dius: no per això ets menys culpable. sigui com vulgui Tant si és una cosa com si és l'altra. Una cosa, exigir. Aquesta ofensa vol una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
article molt demanat, que troba molts compradors. Demanar un augment, una gratificació. L'altre venedor, de la mercaderia, en demanava molts menys diners. Demanar un servei, un favor, una recompensa. Demanar perdó, gràcia, quarter. Demanar el càstig del culpable. Demanar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ell si no compleix la seva paraula! Serveix per a adjuntar a un adjectiu: Un terme que en completa el sentit. És un home ple de prejudicis. Una acció digna de lloança. Encara està dejú de dir-me res. Àvid de plaers. Desitjós de complaure'l. Culpable d'un crim. El nom [...]
ampli i general. Designa el moviment que fa una persona o un animal quan camina, alçant i avançant un peu fins a tornar-lo a posar a terra. Per exemple:
El culpable va fer un pas endavant.
Fa els passos tan llargs que no l'atrapo mai.
També es fa servir en expressions amb sentit figurat, per exemple [...]
tenir en compte que, si es vol pronominalitzar el complement del nucli del predicatiu, es fa servir el pronom en si es tracta d'un sintagma introduït per de, i es fa servir hi si va introduït per una preposició que no és de. Per exemple:
Me'n sento culpable, del que t'he fet.
S'hi sentia atret, per [...]
v tr 1 sospitar. Sospecho que él es el culpable, sospito que ell és el culpable. v intr 2 sospitar. Él era el culpable y nadie sospechaba, ell era el culpable i ningú no en sospitava. 3 [desconfiar] sospitar. Es una mujer que sospecha de todo el mundo, és una dona que sospita de tothom. [...]
v tr 1 sospechar. Sospito que ell és el culpable, sospecho que él es el culpable. v intr 2 sospechar. Ell era el culpable i ningú no en sospitava, él era el culpable y nadie sospechaba. 3 [desconfiar] sospechar, desconfiar. És una dona que sospita de tothom, es una mujer que sospecha de todo el [...]
