Resultats de la cerca frase exacta: 509

111. vacil·lar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vacil·lava. Vacil·lar la voluntat, la fe. Dubtar a prendre una decisió, a mantenir una actitud, etc. Vacil·lar algú en les seves resolucions. [...]
112. caganer -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que caga sovint. Criatura fins als tres anys aproximadament. La classe dels caganers. Covard 1. Figura popular del pessebre nadalenc en actitud de fer de cos.  [...]
113. envilir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer vil, menyspreable. Aquesta actitud l'envileix. Esdevenir vil, menyspreable. S'envileix l'home que exalça, per or o per temença, el sabre i el triomf.  [...]
114. infantilisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'infantil. Presència en l'adult de caràcters morfològics i, a vegades, psíquics de l'infant. Actitud pròpia d'un infant mantinguda en edat posterior. [...]
115. laïcitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de laic. Actitud que reconeix la independència de la política i de l'ensenyament respecte de les diverses confessions religioses. La laïcitat de l'Estat.  [...]
116. utilitarisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica que fonamenta el sistema moral o polític en el principi d'utilitat, individual o general. Actitud de qui només es guia per la utilitat. [...]
117. hedonisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina que considera el plaer l'únic o el principal bé de la vida. Actitud vital caracteritzada pel desig d'aconseguir el màxim plaer i benestar possibles.  [...]
118. irracionalisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica o actitud intel·lectual que no admet el valor de la raó o el caràcter racional de la realitat, en general o en un camp determinat. [...]
119. prudent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que actua amb prudència. Són persones molt prudents i no comentaran aquest fracàs. Sigues prudent en parlar. Fet, dit, amb prudència. Una actitud prudent. Unes paraules prudents. [...]
120. col·laboracionisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Actitud ideològica i pràctica de qui, en un país sotmès a un règim d'ocupació, propugna i segueix una política d'entesa i de col·laboració amb l'invasor. [...]
Pàgines  12 / 51 
<< Anterior  Pàgina  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  Següent >>