FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Òrgan fructífer dels pins, dels avets i d'altres coníferes, que conté les llavors, protegides per esquames llenyoses disposades helicoidalment, d'una manera densa, damunt una tija curta. Esberlar una pinya per treure'n els pinyons. Pinya del pi pinyer. Òrgan o part [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rompre (una pinya). Pegar amb el puny clos al cap (d'algú). Mira que t'espinyaré! Espinyar el nas, els morros, a algú. haver-se d'espinyar Algú, haver de restar sense una cosa que volia o desitjava. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia biennal de la família de les bromeliàcies, de fulles llargues, rígides, estretes i de marge espinós, disposades en roseta, originària de l'Amèrica tropical i cultivada per la seva infructescència comestible, la pinya tropical o pinya americana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes monocotiledònies, que comprèn arbres, arbustos i lianes, generalment amb arrels aèries, de fulles estretes i llargues, disposades en tres rengleres, flors unisexuals sense periant i agrupades en espàdix i fruits carnosos soldats en una mena de pinya, de [...]